En el present capítol es fa l'anàlisi de com el canvi climàtic pot fer variar el nivell d’afectació potencial de diferents infraestructures de la ciutat davant determinats fenòmens meteorològics que, d’acord amb les projeccions climàtiques de futur, poden variar sensiblement.
Els perills considerats i que poden causar impactes rellevants sobre les infraestructures són els següents:
• Inundacions urbanes
• Increment del nivell del mar
• Temporals marítims
• Inundacions fluvials
• Incendis forestals
S’han seleccionat els escenaris futurs més extrems, amb més impacte o més desfavorables de la informació disponible (podeu consultar l’estudi complet aquí) :
• Escenari passiu (o també RCP8.5) representa la situació en què no s’assolirien els objectius marcats a París en relació amb els gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i temperatura global superaria àmpliament els 2 ºC. Aquest escenari s'ha aplicat a inundació fluvial i incendis forestals. L’escenari A2 de l’informe especial sobre escenaris d’emissions (SRES, per les sigles en anglès), tot i ser una projecció anterior a les trajectòries de concentracions representatives (RCP, per les sigles en anglès), és assimilable a l’escenari passiu i s’aplica a inundació urbana.
• Escenari pessimista, es considera un escenari molt més extrem, encara que amb una probabilitat d’ocurrència molt baixa, però que alguns estudis basats en models semiempírics (Rahmstorf 2007) avalen amb pujades del nivell del mar de fins a 2 m a causa de la inestabilitat de plaques de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida. S’aplica als impactes marítims (increment del nivell del mar i temporals marítims).
S’ha dut a terme analitzant la possibilitat de que els perills relacionats amb el canvi climàtic puguin o no afectar a les diferents infraestructures i en quina probabilitat, i si la vulnerabilitat d’aquestes infraestructures es considera alta (col·lapse de servei) o mitja (servei interromput).
Cal destacar que en la metodologia emprada, la valoració és qualitativa i que els resultats obtinguts són una primera aproximació que alerta sobre determinats punts o infraestructures, sense tenir en compte si disposen d’elements de protecció particulars.
Així, a cadascuna de les infraestructures se li ha assignat un nivell de perill i de vulnerabilitat en relació amb els diferents impactes del canvi climàtic; el risc és, per tant, el producte del perill i la vulnerabilitat.
Els resultats d’aquest càlcul es mostren en diferents mapes, que s’expliquen en els apartats corresponents a cada impacte. Els mapes de valoració del risc identifiquen totes les infraestructures classificades segons el seu nivell de risc: alt o mitjà.
Per visualitzar fàcilment la variació de risc provocada per la possible influència del canvi climàtic, a part dels mapes de risc corresponents a la situació actual i els escenaris de canvi climàtic, s’han fet mapes comparatius del risc. En aquests mapes es mostren els àmbits en què les infraestructures poden estar en una situació de més o menys risc respecte a la situació actual.
En el context actual, no es pot garantir que les infraestructures previstes o planificades es desenvolupin, ni amb quin calendari ho facin, per tant, la possible afectació dels escenaris de canvi climàtic s’ha fet sobre les infraestructures existents. S’han inclòs les infraestructures i els elements que es troben en l’àmbit territorial de la ciutat de Barcelona, però també uns altres que si queden afectats, tot i que són fora del límit municipal, podrien tenir repercussions en les infraestructures i els serveis de Barcelona.
A continuació, es detallen totes les infraestructures que s’inclouen en aquest capítol separades per temàtiques i sistemes:
- ENERGIA: xarxa elèctrica d’alta tensió (línies d’alta tensió, centrals de generació i subestacions), xarxa de gas a alta pressió (xarxa de distribució, estacions de regulació i mesura (ERM), gasoductes i regasificadores), oleoductes i benzineres, i xarxa de climatització centralitzada (district heating and cooling (DHC)).
- CICLE DE L’AIGUA: elements estructurals i singulars de la xarxa d’aigua potable, regenerada, freàtica, de sanejament i pluvials (potabilitzadores, dessalinitzadores, dipòsits de l'Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATLL), estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), pous d’injecció i extracció, col·lectors interceptors litorals i fluvials, estacions de bombament, dipòsits anti-DSU (descàrrega del sistema unitari), basses de laminació de pluvials i sobreeixidors)
- RESIDUS: plantes de tractament de residus, equips tècnics de neteja i sistemes de recollida pneumàtica.
- TRANSPORT: xarxa viària principal de Barcelona i l’entorn metropolità (autovies i autopistes, vies principals i xarxa bàsica local), xarxa ferroviària, estacions en superfície i sortides d’estacions soterrades.
- ELEMENTS ESTRATÈGICS: infraestructures estratègiques (port, aeroport, Mercabarna i les platges de Barcelona).
- EQUIPAMENTS SENSIBLES: equipaments de serveis socials, de sanitat i d’ensenyament.
- ALTRES (TELECOMUNICACIONS I SERVEIS): xarxa de galeries de serveis i torres de telecomunicacions.
Per a l’anàlisi de risc d’afectació de les infraestructures per inundació urbana es parteix de la identificació de les zones de la ciutat de Barcelona amb més perill d’inundació, detectades al capítol Inundació urbana. Segons l’estudi del funcionament de la xarxa actual de clavegueram i la seva capacitat per evacuar el cabal d’aigua associat a pluges per un període de retorn de deu anys, es determina el perill d’inundabilitat en funció de la capacitat de la mateixa xarxa, el pendent del terreny i la superfície de la conca aportant. L’àmbit d’anàlisi per a la inundació urbana és únicament el terme municipal de Barcelona, ja que no es disposava d’informació de detall i uniforme en un àmbit més ampli.
En el mapa següent es mostren els resultats de l’avaluació de risc de la situació actual. D’aquests resultats, se’n pot destacar el següent segons la tipologia d’infraestructura:
En el mapa següent es mostren els resultats de l’avaluació de risc per inundació urbana en l’escenari passiu per al 2040. D’aquest mapa, se’n poden destacar els matisos següents segons la tipologia d’infraestructura:
Contrastant els resultats obtinguts de nivell de risc per l’escenari passiu amb els que presenten actualment les infraestructures respecte al perill d’inundació urbana, s’obtenen les zones de la ciutat on el risc d’inundació varia. Marcats en vermell s’observen els elements o sistemes amb un increment de risc a la ciutat en l’escenari passiu per a l’any 2040. Dels resultats, se’n pot extreure que tot i estar molt distribuït per tota la ciutat, les zones on l’augment del risc és més acusat són el Poblenou, Sant Andreu, Badal i Sant Antoni.
Al llarg dels propers anys es poden produir un seguit de modificacions en fenòmens d’origen climàtic relacionats amb el mar amb efectes globals deguts al canvi climàtic. És per aquest motiu que els impactes marítims sobre les infraestructures de la ciutat s’han considerat en funció de l’increment del nivell del mar i dels temporals marítims separadament.
Per a aquests fenòmens s’ha considerat l’escenari més extrem, l’escenari pessimista per a l’any 2100. Les prediccions de l’escenari pessimista són molt més extremes que les previsions de l’escenari passiu per a finals de segle, però a causa del fet que existeixen noves preocupacions sobre l’estabilitat de les plaques de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida occidental que indiquen que una pujada extrema (fins a 2 m) del nivell del mar és físicament possible, s’ha considerat oportú tenir-ho en compte encara que presenti una probabilitat d’ocurrència molt baixa.
Per a l’anàlisi de risc d’afectació de les infraestructures davant l’increment del nivell del mar es parteix de capítol inundabilitat marítima , i es treballa sobre les cotes de nivell mitjà (increment permanent global del nivell del mar considerant els possibles efectes del canvi climàtic) i nivell potencial (increment puntual que té lloc 2 o 3 dies l’any considerant també l’elevació per marea astronòmica i meteorològica). D'acord amb aquestes cotes i les topobatimetries es calcula l’abast territorial de les inundacions marítimes corresponents, i es valora en aquests àmbits quines infraestructures en zones amb connexió directa amb el mar poden quedar afectades.
A continuació es mostra el mapa amb els resultats de l’anàlisi de risc de les infraestructures enfront de l’increment del nivell del mar en l’escenari pessimista per a l’any 2100. Els principals resultats de l’anàlisi de risc, aplicant la metodologia descrita, fa que la majoria de possibles riscos se situïn majoritàriament dins del risc alt, i hi destaca el següent per tipologia d’infraestructures:
Per a l’anàlisi de risc d’afectació de les infraestructures als temporals marítims també es parteix de la inundabilitat marítima, però en aquest cas es considera la situació actual i l’escenari pessimista per a l’any 2100. La classificació del perill s’ha fet considerant que les inundacions per temporals amb període de retorn de 10 anys (T10) tenen un perill alt, i les inundacions per temporals amb un període de retorn de 100 anys (T100) tenen un perill mitjà. D'acord amb es cotes d’inundació i les topobatimetries, s’ha calculat l’abast territorial de les inundacions marítimes corresponents, i s’ha valorat en els diferents àmbits quines infraestructures poden quedar afectades.
De manera diferenciada del que s’ha fet per increment del nivell del mar, s’ha considerat que no quedaran afectades per temporals marítims les àrees que, tot i estar a una cota inferior a la qual potencialment es pot arribar, se situïn al darrera de dics o elements de protecció que els facin quedar resguardats dels temporals.
Cal destacar que aquest estudi es va finalitzar a principis de l’any 2018. Posteriorment, entre els dies 20 i 23 de gener del 2019, la borrasca Glòria va generar un temporal marítim a Barcelona de caràcter excepcional on es van registrar onades de 5 i 6 metres amb puntes màximes que amb molta probabilitat van superar els 9 o 10 metres. El rècord d’onada significativa anterior que constava a la ciutat des que es tenen registres, l’any 1958, era la del 26 de desembre de 2008 amb onades de 4,8 metres, un registre àmpliament superat en aquest cas.
Com a conseqüència de la borrasca Glòria es va produir una pèrdua promig de superfície en el conjunt de les 9 platges de la ciutat del 30% (a destacar la platja del Bogatell amb una pèrdua del 50% de superfície; Llevant el 44% ; Nova Icària el 43% i Somorrostro el 31%). Però els pitjors danys van venir produïts arran del trencament d’infraestructures de protecció (murs de protecció, escolleres, diapasons, dics submergits i espigons) al llarg de tot el front marítim que van generar importants destrosses especialment al Port Olímpic i al Port del Fòrum.
En el present estudi no s’han modelitzat les infraestructures de protecció a nivell de resistència a impactes i per tant no es considera la possibilitat del trencament de les mateixes. Així doncs, i tal i com s’ha comentat anteriorment, sempre que l’aigua no superi la cota dels elements de protecció, les infraestructures del darrere es consideren resguardades del temporal i aquest és el motiu pel qual als següents mapes no es consideren en risc moltes de les infraestructures que van quedar malmeses per l’acció de la borrasca Glòria.
A continuació, es mostren els mapes resultat de l’anàlisi de l’afectació de les infraestructures davant els temporals marítims:
A continuació es comenten els principals resultats de l’anàlisi aplicant la metodologia descrita. Les principals dades a destacar del mapa de valoració de risc actual de les infraestructures són les següents per temàtiques:
A continuació, es mostra el mapa amb els resultat de l’anàlisi de risc de les infraestructures davant els temporals marítims en l’escenari pessimista per a l’any 2100. Els resultats de l’anàlisi de risc a destacar per tipologia d’infraestructura són:
El mapa següent mostra els resultats de l’anàlisi comparatiu entre el riscs generats pels efectes del canvi climàtic en els temporals marítims segons l’escenari pessimista per a l’any 2100 respecte als riscs actuals. En aquest cas la situació empitjora especialment a les zones de platges, el Fòrum i Sant Adrià, en canvi la protecció que representen el espigons del port provoquen que no s’observin canvis en tota aquesta zona.
Molts models climàtics globals indiquen un increment de la variabilitat meteorològica i una extremització del clima, efectes que al nostre entorn mediterrani podrien ser especialment acusats. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, en l’entorn mediterrani és molt probable que es dupliqui la freqüència d’aiguats extrems, amb cabals màxims fins a un 20% superiors als actuals per a períodes de retorn de T10 a T100 anys.
L’anàlisi s’ha realitzat considerant un període de retorn de T100 en la situació actual i en l’escenari passiu de canvi climàtic per a l’any 2100. S’han considerat per separat els impactes que es poden generar per causa de l’increment del nivell d’aigua que genera la inundació (relacionat amb el calat), dels impactes que es poden generar per causa d’arrossegament (relacionat amb la velocitat de circulació del flux de l’aigua), i finalment s’ha fet una integració considerant sempre el risc més alt per a cadascun dels elements o trams de les infraestructures en estudi.
A l’hora de presentar el resultats, com que de projeccions de futur tan sols es disposa d’una simulació del tram final del riu Llobregat a finals de segle per l’escenari passiu, el mapa comparatiu i les conclusions se centren en aquest àmbit del tram final del Llobregat, tot i que per a la situació actual s’ha analitzat tot l’àmbit.
En el mapa següent es mostren els resultats de l’avaluació de risc de la situació actual. D’aquests resultats, que corresponen a tot l’àmbit d’estudi, es pot destacar el següent per temàtiques:
En el mapa següent es mostren els resultats de l’avaluació de risc en l’escenari passiu per a l’any 2100. D’aquests resultats, que corresponen només a l’àmbit del tram final del riu Llobregat, les principals dades a destacar per temàtiques són:
L’increment del risc més significatiu es concentra al flanc est del riu Llobregat, on les zones de la Zona Franca - port, Bellvitge, Can Pi i l’Almeda es veuen afectades en diferents nivells, a diferència de l’actualitat, en què pràcticament no estan afectades pel risc d’inundació fluvial. El flanc oest del riu Llobregat es veu afectat de manera menys significativa, ja que una part considerable de les zones afectades pel perill d’inundació corresponen al parc agrari, on la concentració d’infraestructures vulnerables es menys intensa que al flanc est.
Per a l’anàlisi del risc d’afectació de les infraestructures pel canvi climàtic es parteix del capítol d’Incendis forestals, en què es calcula el perill estàtic d’incendi forestal d’acord amb el perill d’ignició (elements antropogènics, models d’inflamabilitat, radiació solar) i el perill derivat del comportament de la massa forestal (models de combustible, pendent, orientació, altitud, tallafocs). Per estimar l’escenari passiu a l’any 2100 s’han analitzat les zones on el canvi climàtic tindrà més estrès a causa del clima i la possible substitució per la idoneïtat climàtica de les especies, i s'hi modificarà així el perill d’incendi a final de segle.
En el cas d’incendis, s’ha considerat una àrea d’influència (buffer) de 500 m per tal de valorar les possibles afectacions de servei ja que se suposa que aquesta distància és la prudencial que pot implicar un desallotjament o una interrupció del servei com a mesura de precaució. El Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) assumeix que l’elecció d’una àrea d’influència de 500 m és una simplificació important, però que, en tot cas, és una distància amb garanties per al tipus de combustibles que hi ha a Catalunya.
A continuació es comenten els principals resultats de l’anàlisi aplicant la metodologia descrita segons el tipus d’infraestructura:
El risc sobre les infraestructures en l’escenari passiu per a l’any 2100 es manté pràcticament constant respecte a la situació actual. Es veu una ínfima millora sobre les línies elèctriques aèries, el viari estructurant i local, però algunes xarxes veuen lleugerament agreujat el seu risc, com ara la xarxa de gas, el viari secundari o el ferroviari en superfície, però gairebé són variacions imperceptibles.
En aquest capítol s’ha desenvolupat una metodologia que permet realitzar una primera valoració del risc d‘impactes directes sobre les infraestructures i els serveis derivats dels perills naturals sobre els quals el canvi climàtic pot tenir una incidència en el futur. En aquest sentit, és difícil resumir els riscos que se’n deriven, però a continuació es fa menció d’aquells que destaquen respecte a la resta.
La xarxa de sanejament és una de les infraestructures que més afectada podria estar, ja sigui per inundacions fluvials, urbanes o per l’increment del nivell del mar, i el canvi climàtic podria agreujar de forma significativa aquesta afectació.
Les xarxes viàries i ferroviàries són altres infraestructures que estan força exposades a tots els impactes, especialment incendis, inundacions fluvials i urbanes. En els dos primers casos, a més, podrien quedar afectades infraestructures estructurants i estratègiques d’accés a la ciutat.
Cal destacar que els incendis forestals són els que tenen més afectació sobre les infraestructures energètiques. Si ens fixem en les elèctriques, excepte les que estan situades al parc de Collserola, les de més risc se situen fora, i en alguns casos llunyanes, i amb poca incidència respecte a Barcelona. Les variacions amb el canvi climàtic són menys nombroses i, a priori, tenen una lleugera tendència a empitjorar, però cal fer una revisió metodològica d’aquest risc.
Un dels elements estratègics que es podria veure fortament afectat per les inundacions fluvials amb el canvi climàtic podria ser Mercabarna, amb la majoria del seus vials potencialment inundats. També és rellevant la possible afectació de l’aeroport a causa de l’increment del nivell del mar, tot i que com s’ha comentat es tracta d’un escenari pessimista i poc probable; i en qualsevol cas, donat el poc calat, les mesures de protecció podrien ser de fàcil aplicació. Les platges són l’element més afectat, de manera òbvia, per l’increment del nivell del mar i els temporals, que en l’escenari pessimista serien força importants.
Aquest anàlisi esdevé un primer pas per a l’avaluació de la resiliència de les infraestructures urbanes de Barcelona i el seu entorn, que obté una primera aproximació als impactes directes sobre les infraestructures, però convé realitzar estudis de més detall per complementar aquesta aproximació i analitzar els possibles impactes indirectes i efectes cascada, motiu pel qual s’haurien d’avaluar les matrius d’interdependència i incloure el factor temporal a l’anàlisi.