El canvi climàtic pot afectar el litoral de la ciutat

Diferents estudis relatius als efectes del canvi climàtic posen de manifest que al llarg dels propers anys es poden produir canvis en fenòmens d’origen climàtic relacionats amb el mar amb efectes globals. Per les característiques geogràfiques i climàtiques de la nostra zona, el factor que més incidència pot tenir en la ciutat de Barcelona és l’augment del nivell mitjà del mar, tot i que les tendències relatives a la variabilitat de temporals marítims o les variacions de vent i de pressió també tenen un paper molt rellevant. Aquests canvis poden tenir conseqüències sobre els elements que componen el litoral: les platges i les infraestructures portuàries. Tanmateix, en aquest capítol, es tracten exclusivament les conseqüències del canvi climàtic sobre les platges. En aquest sentit, els perills associats a l’increment del nivell del mar tenen un doble vessant: l’associat directament a la inundabilitat i el que, en afegir-se canvis de tendències en l’onatge, pot arribar a modificar la morfologia actual de les platges afectant-ne l'orientació i els processos d’erosió i acreció. La inundació provocada per l’augment del nivell del mar es calcula a partir de tres paràmetres que es superposen: la pujada localitzada del nivell mitjà del mar deguda fonamentalment al desgel i a l’expansió tèrmica que provoca una inundació permanent; la marea astronòmica i els canvis de pressió i de vent (marea meteorològica) que generen una inundació potencial; i, finalment, l’efecte de l’onatge que provoca una inundació extremal.

Esquema dels factors d’increment del nivell del mar permanent i potencials. Font: Barcelona Regional

Actualment, l’onatge és el responsable d’originar les problemàtiques més importants en el litoral barceloní quan es produeixen episodis extrems de temporals.

Projeccions de futur

L’increment del nivell del mar ha estat analitzat per dos escenaris de canvi climàtic: l'escenari compromès, que correspon al fet que globalment es redueixin les emissions segons els acords de París (escenari RCP4.5), i l'escenari passiu que respon al fet que es continuï amb el ritme d’emissions actual (escenari RCP8.5), i per dos horitzons temporals: mitjans i finals de segle. L’any 2100, l’increment del nivell mitjà del mar per efecte del canvi climàtic en el nostre litoral es preveu que seria de 0,46 metres (escenari compromès) i 0,64 metres (escenari passiu). Si, a més a més, es té en compte l’efecte de la marea, i els canvis de pressió i del vent, els valors serien d’1,15 metres i 1,33 metres respectivament.

Addicionalment, també s’ha avaluat un altre escenari per al 2040, el “tendencial”, que es basa en l’extrapolació a llarg termini, de la tendència en la cota de inundació observada històricament. I per últim s’ha analitzat l’escenari “més pessimista” per finals de segle, que respon a la preocupació actual existent sobre l’estabilitat de les plaques de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida occidental (tot i que la probabilitat d’aquest episodi és baixa, les greus conseqüències fan que no sigui descartable). L’escenari tendencial assenyalaria un increment del nivell del mar total d'1,69 metres per al 2040, mentre que el pessimista preveu que l’any 2100 l’increment del nivell mitjà del mar seria de 2,00 metres i podria arribar fins 2,69 metres si, a més, es té en compte l’efecte de la marea i els canvis de pressió i del vent. Les prediccions de l’increment del nivell del mar per als diferents escenaris s’han dut a terme a partir d’estudis bibliogràfics. A continuació es detallen els increments potencials màxims de nivell del mar per als diferents escenaris i horitzons temporals.

Projecció de l’increment del nivell del mar màxim per al període 2046-2065.

Considerant conjuntament les components d’inundabilitat permanent i potencial (marea astronòmica i meteorològica), per al període 2046-2065 l’increment total seria de 0,94 metres per als escenaris compromès i passiu, ja que les diferències entre un i altre per a aquest període són mínimes.

Projecció de l’increment del nivell del mar màxim per al període 2046-2065. Escenari compromès i passiu. Font: Barcelona Regional

En canvi, considerant les projeccions pel 2040 de l’escenari tendencial, l’increment total del nivell del mar seria molt més acusat, arribant als 1,69m.

Projecció de l’increment del nivell del mar màxim per al període 2081-2100

Considerant conjuntament les components d’inundabilitat permanent i potencial (marea astronòmica i meteorològica), per al període 2081-2100 l’increment total seria d'1,15 metres per a l’escenari compromès i d'1,33 metres per a l’escenari passiu.

Projecció de l’increment del nivell del mar màxim per al període 2081-2100. Escenari compromès. Font: Barcelona Regional


Projecció de l’increment del nivell del mar màxim per al període 2081-2100. Escenari passiu. Font: Barcelona Regional

En canvi, considerant l’escenari pessimista, l’ascens en relació amb el nivell actual del mar per al 2100 seria de 2,69 metres, on igual que en els casos anteriors, 0,48 metres corresponen a la marea meteorològica i 0,21 metres a l’astronòmica, però l’increment del nivell mitjà del mar s’arribaria a situar als 2,00 metres.

Inundació extremal

Es considera en aquest cas, a més de les variacions que generen conjuntament les components d’inundabilitat permanent i potencial, l’efecte de l’onatge. Els esdeveniments extrems són un fenomen aleatori i complex, i van associats a una certa probabilitat d’ocurrència. Les previsions de canvi climàtic indiquen un augment en la freqüència d’esdeveniments extrems, tot i que no es preveu que en variï gaire la magnitud. En el cas de Barcelona, el que abans s’associava a períodes de retorn de 50 anys, es preveu que s’associï l’any 2050 a períodes de 35 anys, tal com es reflecteix a les figures següents.

Per tal d’estimar el nivell de remunta de l’onatge s’han pres com a referència les dades del Llibre verd de l’Estat de la zona costanera a Catalunya, elaborat per CIIRC (Centre Internacional d’Investigació de Recursos Costaners) l’any 2010. Els càlculs d’aquests valors són anteriors a les obres d’estabilització de platges executades pel Ministeri entre els anys 2006 i 2012, i que incloïen nous elements de protecció i aportacions extraordinàries de sorra, amb la qual cosa poden haver afectat lleugerament els perfils d’equilibri de les platges i per tant aquests valors de remunta. Tanmateix, els valors mitjans de remunta obtinguts són de 0,8 metres per a situació normal, 2,3 metres per a un període de retorn de 10 anys (T10), i de 2,7 metres per a un període de retorn de 100 anys (T100).

Efectes de la inundabilitat marítima sobre les platges

A partir de les dades obtingudes per la inundació permanent i potencial, i prenent les hipòtesis que es mantindria el perfil de la platja i el règim extremal d’onatge actuals, es presenten els resultats d’inundabilitat marítima com a conseqüència del canvi climàtic sobre quatre perfils representatius de les platges de Barcelona.

Aquests perfils van ser obtinguts a partir de topobatimetries realitzades a l’octubre de 2016 i estan localitzats com s’indica a la figura següent.

Situació dels perfils escollits per a la caracterització de les platges. Font: Barcelona Regional

Platja de Sant Sebastià

 
Actualment a la platja de Sant Sebastià, on la cota de passeig queda al mateix nivell que la sorra, de la mateixa manera que a la platja de Sant Miquel, les cotes d’inundació potencial no superen l’àmbit de la sorra i per tant no arriben a la zona del passeig. En canvi, es podria produir una inundació del passeig en els escenaris futurs de canvi climàtic, causa de l’extrapolació dels onatges extremals actuals. Per al cas de temporals associats a un període de retorn de 100 anys, en tots els casos se superaria la cota de passeig, mentre que per als de període de retorn de 10 anys, només s’arribaria a inundar el passeig en els casos més extrems, en els escenaris pessimista i tendencial.

Considerant només l’increment de nivell mitjà, i sense tenir en compte les variacions que es produiran en el perfil de la platja per aquesta pujada, s’observa un retrocés de límit de platja seca comprès entre els 3 metres per a l’escenari compromès i els 15 metres per a l’escenari pessimista.

Perfils de la cota d’inundació a la platja de Sant Sebastià per als diferents escenaris considerats. Font: Barcelona Regional

Platja de la Barceloneta

 
A la platja de la Barceloneta, on el passeig marítim se situa a una cota superior però hi ha presència de locals sota els porxos,(situació representativa també de la platja del Somorrostro), la remunta de l’onatge associat a 100 anys de període de retorn inundaria els locals dels porxos en qualsevol dels escenaris de canvi climàtic plantejats. En el cas dels escenaris pessimista i tendencial, els porxos també s’inundarien per a temporals associats a 10 anys de període de retorn. En ser una platja amb fort pendent en la seva part seca, els increments de nivell del mar no tenen sobre el gràfic unes conseqüències rellevants pel que fa a la reducció de l’amplada de la platja, d’entre 3 i 8 metres per als escenaris compromès i pessimista, respectivament. Tot i això, amb tota probabilitat, aquesta serà una de les platges que més patirà en un futur, ja que les pujades de nivell tendiran a donar-li un perfil més estès, amb la qual cosa al perill de la cota d’inundació caldrà afegir-li el de les sobreexcavacions que es puguin produir en la base del passeig.

Perfils de la cota d’inundació a la platja de la Barceloneta per als diferents escenaris considerats. Font: Barcelona Regional

La platja del Bogatell

 
La platja del Bogatell, amb un passeig a cota superior i un altre a nivell de sorra, (situació representativa també de la platja de la Nova Icària), presenta un pendent més suau i els increments del nivell del mar tenen una forta repercussió en l’amplada útil de la platja. En tots els escenaris de canvi climàtic previstos, l’onatge associat a períodes de retorn de 10 i 100 anys arribaria a la cota del passeig inferior. En cap dels casos, però, l’aigua arribaria a inundar el passeig superior. Tenint en compte les mateixes consideracions que en les platges anteriors, el retrocés de límit de platja seca que es podria produir al Bogatell estaria comprès entre els 3 metres de l’escenari compromès i els 26 metres de l’escenari més pessimista.

Perfils de la cota d’inundació a la platja del Bogatell per als diferents escenaris considerats. Font: Barcelona Regional

La platja de la Nova Mar Bella

 
La platja de la Nova Mar Bella, amb el passeig marítim a cota superior i locals sota els porxos a cota de sorra, és també representativa de la Mar Bella i la Platja de Llevant. Els nivells extremals d’inundació, per al cas de la Nova Mar Bella, arriben fins a la base del mur del passeig en tots els escenaris de futur, la qual cosa implicaria que els locals situats a nivell de sorra quedarien negats en casos de temporal. En condicions normals, i per a onatge mitjà, només quedarien afectats en el cas de l’escenari pessimista. Per a aquesta platja, el retrocés del límit de platja seca oscil·laria entre els 2 i els 12 metres per als escenaris compromès i pessimista, respectivament.

Perfils de la cota d’inundació a la platja de Nova Mar Bella per als diferents escenaris considerats. Font: Barcelona Regional

Capacitat adaptativa

Tal com hem vist, com a conseqüència del canvi climàtic, es preveu un augment de la cota d’inundació, canvis morfològics a les platges i una exposició més gran de les infraestructures portuàries, tot i que en cap cas quedaria afectat el passeig marítim en condicions normals d’onatge.

L’increment del nivell del mar comportaria un retrocés en totes les platges de la ciutat, perquè es generaria la pèrdua de superfície útil de sorra per a les persones usuàries en totes les platges. Per fer front a la pèrdua de sorra que es produeix per efecte dels temporals de mar i protegir la façana marítima, s’han construït dics i s’han aportat més de 700.000 m³ de sorra d’acord amb el Pla d’estabilització de les platges de Barcelona durant el 2009 i el 2010.

Per poder valorar els canvis morfològics de les platges com a conseqüència del canvi climàtic, cal tenir en compte les variacions de l’onatge incident i dels episodis extrems de temporals, l’increment del nivell del mar i les dinàmiques de transport de sediments. La seva quantificació requerirà estudis de detall localitzats com el realitzat per a les platges de Sant Sebastià, Sant Miquel i la Barceloneta, per així avaluar les conseqüències en els usos i les activitats que es realitzen a les platges.

En cas que es volgués mantenir la superfície útil actual de les platges s’haurien de recular els elements estàtics que encaixen el seu límit continental, cosa que només es podria arribar a plantejar en les platges de llevant (Nova Mar Bella i Llevant), amb el passeig encara per definir i sense edificacions ni condicionants importants darrere seu. Es proposa que en la definició dels arranjaments que es facin en la franja costanera d’aquestes dues platges es plantegin elements sense consolidar que després permetin la possible reculada cap a l’interior.

En les platges de ponent, les quals darrere d’aquests elements estàtics es troben ja carrers o inclús edificacions, la pèrdua de superfície de platja útil resulta inevitable. Les mesures d’adaptació al canvi climàtic haurien d’anar encaminades en aquest cas a reduir els efectes de l’onatge a través de nous elements de protecció passiva, com poden ser la configuració d’un sistema dunar transitori o l’elevació de la cota de passeig.

Fotografia de la situació actual de les platges de Barcelona. Font: Banc d’imatges de l’Ajuntament de Barcelona (BIMA)

Tot i no haver estat objecte d’anàlisi d’aquest document, l’increment del nivell mitjà del mar tindrà incidència sobre els ports de la ciutat i sobre la xarxa de clavegueram. Pel que fa al ports, caldrà prendre mesures per reduir l’ultrapassament sobre els dics de recer i de l’agitació interna en els ports. Amb referència al clavegueram, caldrà considerar la nova condició de contorn de sortida dels sobreeixidors i analitzar la resposta de la xarxa de sanejament per a les previsions a llarg termini, per tal de definir actuacions d’adaptació i millora de la xarxa actual.