Tornar a dalt

Introducció


Quan es produeix una inundació urbana, l’escorrentia superficial podria suposar danys indirectes per interrupció del trànsit. Al projecte RESCCUE s’ha avaluat la reducció de les velocitats de desplaçament a través dels diferents transsectes en relació amb les profunditats de flux d’aigua present. Aquest tipus d’anàlisi va permetre realitzar una avaluació del perill d’inundació en el sector del transport de superfície. A més, els resultats de la modelització s’han utilitzat per alimentar el model de transport dinàmic Transcad que utilitza la Direcció de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per estimar els impactes produïts per les inundacions urbanes pluvials sobre el servei de trànsit.

El model hidrodinàmic proporciona una profunditat d'inundació a la superfície per a cada cel·la del domini. Aquestes profunditats d'inundació s’utilitzen per elaborar mapes de perill segons criteris específics de perillositat. La metodologia, desenvolupada per la Universitat d’Exeter, es mostra a la figura següent.


Figura 1. Metodologia desenvolupada per la Universitat d’Exeter per l’elaboració del model de inundació-trànsit.


Per a l’avaluació del perill d’inundació a la infraestructura viària s’ha realitzat una anàlisi espacial en base GIS i s’han aplicat les regles sobre la reducció de la velocitat del trànsit mostrades a la taula següent:

Rang de profunditat d'inundació (cm) Velocitat màxima permesa (km/h)
0.00 – 10.00 Velocitat màxima permesa de la carretera (sense afectació)
10.00 – 30.00 20 (velocitat reduïda)
30.00 + 0 (carretera tallada)


Àrees de risc


El model de trànsit del Transcad inclou, entre altres paràmetres de trànsit, la informació de la velocitat màxima permesa en cada tram de carrer. A partir dels calats d’aigua calculats al model hidrodinàmic 1D/2D a tots els escenaris i períodes de retorn estudiats, i tenint en consideració la taula anterior dels efectes del perill d’inundació en el trànsit, es modifiquen els límits de velocitat màxima permesa a cadascun dels trams de carrers inundats dins del model de trànsit i es torna a córrer el model amb aquestes noves condicions.

Segons la metodologia exposada, s’han elaborat mapes de risc qualitatius classificant el perill per tres nivells (baix, mitjà i alt), per l’escenari actual i pels escenaris de canvi climàtic proporcionats per les projeccions climàtiques desenvolupades al projecte. A continuació es mostren els mapes d’afectació al trànsit de superfície pel risc d’inundació per l’escenari actual i l’escenari futur, pels períodes de retorn T10 i T100.

Font: Elaboració pròpia a partir de PDISBA’19-RESCCUE Project


Com es pot observar als mapes, l’efecte del canvi climàtic implica un augment dels carrers amb velocitat reduïda i dels carrers tancats al trànsit. Comparant els resultats dels dos escenaris (actual i futur) es pot observar que, per a un total de 1.492 km de xarxa viària, l’increment dels carrers que es poden veure afectats per una reducció de velocitat varia entre el 13% i el 21% segons el període de retorn, mentre que l’increment de carrers tallats pot ser d’aproximadament el 20% per a tots els períodes de retorn (figura 3).


Figura 2. Longituds (en km) de carrers amb velocitat reduïda i tancats per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona per a l’escenari actual i previst pel canvi climàtic i per als períodes de retorn més significatius.

Figura 3. Increment de longituds (en %) de carrers amb velocitat reduïda i tancats per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona previst pel canvi climàtic i per als períodes de retorn més significatius.

Adaptació


Un cop avaluat l’increment de les zones de risc per al trànsit en superfície de la ciutat, el projecte passa a avaluar la introducció de millores a la xarxa de clavegueram per reduir l’efecte de les inundacions. Aquestes millores s’han diferenciat en dos escenaris d’adaptació: el primer preveu la instal·lació de SUDS (sistemes de drenatge sostenible) a la ciutat —escenari Adapt. 1— i el segon preveu la introducció de millores estructurals a la xarxa de clavegueram (millora de les canonades, implementació de tancs de retenció d’aigües pluvials) juntament amb els SUDS —escenari Adapt. 2—.

A continuació es mostren els mapes d’afectació al trànsit de superfície tenint en compte la incorporació de mesures d’adaptació a través dels escenaris d’adaptació 1 i 2.

Font: Elaboració pròpia a partir de PDISBA’19-RESCCUE Project


L’efecte de la implementació de mesures d’adaptació indica que el decrement de carrers afectats se situa en el 17% i el 23% per als carrers amb velocitat reduïda i carrers tancats, respectivament, per a l’escenari d’adaptació 1, i en el 86% i el 88% per als carrers amb velocitat reduïda i carrers tancats, respectivament, per a l’escenari d’adaptació 2 per al període de retorn de disseny (T10). Si observem els resultats per al període de retorn de 100 anys, l’escenari d’adaptació 1 només aconsegueix reduir un 5% i un 11% els carrers amb velocitat reduïda i els carrers tancats, respectivament; en canvi, l’escenari d’adaptació 2 millora notablement respecte a l’escenari 1 ja que arriba a una reducció del 49% i el 67% per als carrers amb velocitat reduïda i els carrers tancats, respectivament (figura 5).


Figura 4. Longituds (en km) de carrers amb velocitat reduïda i tancats per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona per l’escenari d’adaptació 1 i 2 i per als períodes de retorn més significatius.


Figura 5. Decrement de longituds (en %) de carrers amb velocitat reduïda i tancats per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona com a resultat de les mesures implantades als escenaris d’adaptació 1 i 2 per als períodes de retorn més significatius.

Per consultar l'estudi complert, fes click AQUÍ.

Per a més informació del projecte RESCCUE Visit RESCCUE

nt.match(/Trident.*rv\:11\./)) { $('html').addClass('ie11'); }