INTRODUCCIÓ

Encara que l’exclusió residencial extrema i el risc de pèrdua d’habitatge afectin un percentatge relativament reduït de la població de Barcelona, la criticitat del problema i la diversificació del perfil de persones i de llars que es troben cada vegada més en situació de vulnerabilitat representen una tendència preocupant dels últims anys, amb risc de veure’s ulteriorment agreujada per l’impacte socioeconòmic generat per la crisi de la covid-19 a mitjà i llarg termini.

Reconeixent la vulnerabilitat residencial com un fenomen multifacètic, de vegades transitori, i causat per factors contingents —molts dels quals són difícilment detectables de manera quantitativa i continuada—, aquest estudi proposa utilitzar la densitat territorial d’ajuts i actuacions impulsades durant el bienni 2017-2018 com una eina per detectar aquelles àrees de la ciutat que estan més exposades al risc d’exclusió residencial.

FACTORS DE RISC

On es concentra més el risc d’exclusió residencial?

Amb l’objectiu d’evidenciar aquelles àrees de la ciutat on més es concentra el risc d’exclusió residencial, l’estudi recull tota la informació disponible sobre les diferents mesures i línies d’ajudes impulsades en l’entorn municipal durant el bienni 2017-2018. En particular, s’analitza el risc d’exclusió residencial treballant amb les bases de dades següents:

    - Adreces de llars vulnerables a les quals s’ha evitat el tall de subministraments (gas, electricitat i aigua).
    - Adreces de llars a les quals s’ha reconegut la condició d’Exclusió Residencial, per part dels Punts d’Assessorament Energètic (PAEs).
    - Adreces de llars que han rebut ajuts municipals per al pagament del lloguer.
    - Adreces de llars que han rebut ajuts de la Generalitat per al pagament del lloguer.
   - Adreces de llars que han rebut assistència de la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER) perquè estaven en risc de pèrdua de l’habitatge.
    - Llars empadronades per cada illa (Padró Municipal del 2018).

Aquestes informacions acaben formant un índex agregat de risc d’exclusió residencial, que s’expressa en el mapa següent de manera territorialitzada. Després de dividir el nombre total d’ajuts o actuacions registrades en cada illa pel nombre d’habitatges registrats a la mateixa illa, aquest índex —a través del qual s’expressen els resultats— s’ha calculat a partir de la desviació de cada divisió respecte del valor mitjà de la mostra, i s’han definit nivells de vulnerabilitat, de menys a més elevat en funció del valor creixent d’aquesta desviació, respectivament.

L’exercici no pretén descriure una panoràmica global de la vulnerabilitat residencial a Barcelona, ja que segurament no hi ha una total correspondència entre la cobertura dels ajuts municipals i la proporció real del problema analitzat. Dit d’una altra manera, en un context en el qual un nombre creixent de llars està subjecte a un sobreesforç econòmic per despeses relacionades amb l’habitatge —sobretot el lloguer i el subministrament d’electricitat—, és probable que moltes situacions de vulnerabilitat es quedin fora de l’abast dels ajuts públics i que consegüentment no surtin reflectides en el mapa, malgrat el progressiu enfortiment dels esforços municipals contra l’exclusió residencial, com evidencia el balanç anual del Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona (2018), o l’impuls de mesures de lluita contra la pobresa energètica per tal d’evitar talls de subministrament i garantir l’accés als serveis bàsics.

AREES VULNERABLES

Àrees de la ciutat amb un nombre més elevat d’ajuts per al manteniment de l’habitatge i els serveis bàsics

La distribució territorial del risc d’exclusió residencial se solapa en part amb la vulnerabilitat per lloguer inassequible il·lustrada en el capítol d’inassequibilitat del lloguer . Tant per volum d’habitatges com en termes absoluts, el Raval —districte de Ciutat Vella— és el barri amb més illes en la franja de vulnerabilitat extrema sobre el total (47 sobre 132, corresponent al 35%). No obstant això, en termes relatius, cinc barris del districte de Nou Barris mostren un nivell de vulnerabilitat encara més elevat, en particular: Ciutat Meridiana (87%), el Turó de la Peira (62%), Can Peguera (74%), les Roquetes (57%), Verdum (47%).

En termes de població en situació de risc, es poden extreure les consideracions generals següents sobre el volum de llars ateses a través de les línies d’ajuts:

    - Prop de 10.700 llars reben ajuts al pagament del lloguer, el 79% per part de la Generalitat i el 21% per part de l’Ajuntament.

    - El 85% dels desnonaments registrats el 2017 (2.139, sobre un total de 2.519) van ser per impagament del lloguer.

  - Durant el bienni 2016-2017, s’ha evitat el tall de subministrament per impagament de factures (aigua, gas i electricitat) a prop de 13.900 llars. El subministrament més car i amb més situacions d’impagament és l’energia elèctrica.

ACTUACIONS RELACIONADES

 
 
 

El risc d’exclusió residencial amenaça la resiliència de la ciutat i dels seus barris amb diversos nivells de criticitat i d’impacte per volum de població. El Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona (2016-2025), amb el compromís polític que se’n deriva, proporciona un marc estratègic ambiciós per abordar els reptes als quals s’enfronta ciutat, i posa en marxa un ampli ventall de mesures, projectes, actuacions i normatives, tant de suport de la demanda com de l’oferta d’habitatge nou, que tenen un paper clau a l’hora de garantir el dret a l’habitatge per a tots i totes al llarg de les etapes de la vida. En particular, pel que fa a l’exclusió residencial, destaquen les mesures que s’indiquen a continuació.

Prevenció i resposta a l’exclusió residencial

El 2015, es va crear la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER), amb l’objectiu triple següent:

    1) actuar contra els desnonaments a la ciutat,

    2) atendre situacions d’ocupació il·legal, i

    3) establir una disciplina d’ús de l’habitatge.

L’UCER ha anat creixent fins a estabilitzar-se a l’entorn de les 2.300 unitats de convivència ateses en situació de risc de pèrdua de l’habitatge. L’any 2018, s’han atès 6.371 persones, de les quals 2.354 eren menors. La seva actuació ha permès augmentar progressivament les solucions habitacionals definitives per a les persones que han estat víctima de desallotjament.

Entre el 2015 i el 2018, es registra un increment del 80% del pressupost municipal dedicat als ajuts al lloguer, que se sumen a una altra línia d’ajut anàloga gestionada per la Generalitat. En aquest marc, s’ha passat de 2.708 llars beneficiàries d’ajuts municipals durant el mandat 2012-2015 a 4.467 llars durant el mandat 2016-2019. Destaquen tres tipologies diferents d’ajuts:

    1) ajuts al parc públic,

    2) ajuts a l'allotjament per a situacions d'emergència, i

    3) ajuts al pagament del lloguer per al manteniment de l'habitatge.

Finalment, la política municipal de rehabilitació d’edificis i llars es va rellançar el 2015, amb un increment substancial del pressupost assignat (+543%) i s’ha anat escalant progressivament en els últims cinc anys. Destaquen les tres línies d’intervenció següents: rehabilitació integral en finques d’alta complexitat (FAC) en sis barris definits com a prioritaris pel Pla de barris; rehabilitació dels elements comuns dels edificis, amb el doble objectiu d’optimitzar l’eficiència energètica i millorar l’accessibilitat física, i renovació dels elements interiors per a la millora energètica, l’adaptació d’instal·lacions de subministraments a la normativa vigent, i millora de les condicions d’habitabilitat i accessibilitat (fins a un màxim de 20.000 euros). Totes aquestes línies d’ajuts inclouen l’objectiu de disminuir el consum i la despesa d’energia a les llars, de manera que es redueixi el risc d’exposició a situacions de pobresa energètica.

El Programa de resiliència de Barcelona representa una nova oportunitat de reivindicar l’esforç d’implantació de mesures tant ja existents com noves, per millorar l’accés a l’habitatge per a tots i totes al llarg de les etapes de la vida.