INTRODUCCIÓ
L’accés i la proximitat a espais verds públics representa un element indispensable per garantir condicions d’habitabilitat adequades i millorar la qualitat de vida per a tothom, sobretot en contexts urbans molt densos i consolidats, com és el cas de Barcelona. Els beneficis socioambientals que proporciona el verd urbà són, entre altres, el foment de les relacions socials, l’increment de la biodiversitat animal, la mitigació dels efectes del canvi climàtic o la disminució de la contaminació atmosfèrica i acústica. A més d’això, hi ha molt consens sobre el fet que l’accés a espais verds de qualitat té una correlació molt positiva amb la dedicació a l’activitat física a l’aire lliure, a més de generar efectes beneficiosos en la disminució de l’estrès, la soledat no desitjada i els processos de depressió, sobretot en la gent gran.
Així, doncs, la proximitat i l’accessibilitat a espais verds de qualitat, que integren el verd urbà de la ciutat en diferents formes, es fa imprescindible per aconseguir la cohesió social i el benestar integral de les persones que hi habiten.
Aquest estudi es proposa fer una aproximació més detallada sobre el nivell de proximitat als espais verds públics de la ciutat per als diferents perfils de població. L’objectiu d’aquesta anàlisi és identificar zones de la ciutat on una major escassetat de verd pot afectar negativament la vida quotidiana i el benestar de les persones, sobretot els infants i la gent gran, a l’hora de gaudir dels espais públics – amb potencials repercussions negatives sobre la seva salut i benestar.
EL VERD PÚBLIC COM A SERVEI BÀSIC
Si entenem la ciutat com a proveïdora de serveis, i el verd públic com un dels serveis bàsics per proveir la ciutadania, el nivell de fruïció d’aquest servei es configura com la relació entre l’oferta —o provisió— d’espais verds, i les seves característiques, a la ciutat i la seva accessibilitat, tenint en compte tant la distància com la presència de barreres físiques o condicionants de la mobilitat a peu.
Al mapa il·lustrat a continuació es consideren tots els espais verds públics (parcs, interiors d’illa enverdits i places verdes) de lliure accés per als ciutadans i de mida superior a les 0,5 hectàrees. També s’hi incorporen els punts d’accés al Parc Natural de Collserola i al Parc Fluvial del Besòs. En total s’analitza la proximitat a 190 espais verds de la ciutat, entre els quals s’inclouen els següents:
• Parcs històrics (definits com a històrics per l’Ajuntament de Barcelona).
• Parcs i jardins (són la base de la infraestructura verda urbana de la ciutat).
• Interiors d’illa enverdits.
• Places verdes (places amb més d’un 30% de cobertura vegetal i un 40% de sòl permeable).
• Punts d’accés al Parc Natural de Collserola i al Parc Fluvial del Besòs.
Queden fora de l’abast de l’estudi els jardins privats i altres espais no gestionats com a espais públics.
ÀREES AMB MENYS PROXIMITAT AL VERD
De cara a l’anàlisi de proximitat es consideren variables com la velocitat de desplaçament a peu, el pendent topogràfic dels carrers i la presència d’elements per millorar la mobilitat vertical, definits de la manera següent:
- Velocitat de desplaçament de la població en funció del grup d’edat. De 0 a 4 anys i de 75 anys o més —considerats els col·lectius més vulnerables— la velocitat utilitzada és de 2 km/h, mentre que per la resta d’edats la velocitat emprada ha estat de 4 km/h.
- Pendent topogràfic dels carrers. Com més pronunciat sigui el pendent, menor serà la velocitat de desplaçament. El resultat és que els parcs que es troben en zones de forts pendents cobreixen àrees més petites en comparació amb les àrees que cobreixen els parcs que es troben en zones planes.
- Presència d’elements per millorar la mobilitat vertical (ascensors i escales mecàniques). S’han considerat diferents velocitats de desplaçament als trams on hi ha escales mecàniques i ascensors. En particular, s’aplica 1,8 km/h per a les escales mecàniques, mentre que per als ascensors se suma mig minut al temps de desplaçament del tram per tal de representar el temps d’espera i funcionament de l’ascensor.
L’objectiu final de l’exercici és detectar, a una escala de ciutat i de forma orientativa, on es troben les persones afectades per una carència de proximitat a espais verds públics, és a dir, persones que han de caminar més de 5 minuts per a gaudir-ne d’un.
El següent mapa il·lustra el nivell de proximitat dels espais verds públics, expressat com temps de distància a peu i calculat per diferents col·lectius demogràfics en funció de l’edat, i per tant diferents velocitats de desplaçament. Per poder veure alternativament els resultats per cada un dels grups de població, seleccioneu la franja d’edat desitjada a la llegenda situada a l’esquerra del mapa.
ON ES TROBA LA POBLACIÓ MÉS VULNERABLE?
L'escassetat de verd de proximitat pot representar un detonant de vulnerabilitat per al conjunt de la població, però cal destacar alguns perfils que, per raons d’edat o condicions de salut, són més vulnerables que altres. En aquest sentit, els grups demogràfics amb més limitacions de mobilitat a peu, independentment de les seves condicions de salut, així com de la presència de barreres físiques importants, són els infants i la gent gran.
Delimitació dels punts més crítics
Amb l'objectiu de delimitar les àrees on la població té menys accés al verd públic de la ciutat, el mapa que es mostra a continuació creua la informació territorialitzada sobre la proximitat als espais analitzats a l’apartat anterior amb dos conjunts de dades demogràfiques:
1) el padró de l’any 2018, desagregat per franges d’edat (0-4, 5-14, 15-34, 36-74, 75 o més anys) en l'àmbit d’illes residencials, per saber on hi ha més densitat de residents, i
2) els equipaments públics, classificats segons tipologia i connectats als grups d’edat, per identificar les àrees de la ciutat potencialment més utilitzades per determinats col·lectius de població.
Amb les primeres dades, s’han pogut delimitar les àrees amb més densitat de residents, desagregades per franges d’edat, mentre que les segones han servit per identificar les àrees de la ciutat potencialment més utilitzades pels diversos grups de població, partint de la hipòtesi que les àrees amb més concentració d’equipaments especialment dirigits a aquests públics també són les que rebran més afluència d’aquests col·lectius de persones.
La finalitat d’aquest exercici és destacar, de forma qualitativa, les àrees on es presenta una intersecció dels valors més elevats d’exposició al risc —en aquest cas mancança de proximitat al verd— amb les illes amb una densitat de població empadronada per sobre de la mitjana de la ciutat i les àrees amb una alta concentració d’equipaments destinats al grup d’edat objecte d’estudi.
No obstant això, cal precisar que la pregunta “On es troba la població més vulnerable?” no pot tenir una única resposta, ja que la població es mou depenent de l’hora del dia, de la feina i de les activitats que duu a terme en el temps lliure. Per tant, cal tenir en compte que es tracta d’una aproximació que intenta donar resposta a la pregunta a partir de les dades de què podem disposar. Són, per tant, mapes que requereixen una lectura a gran escala i que cal contextualitzar tenint en compte aquests aspectes.
El següent mapa creua el nivell de proximitat de les espais verds públics (velocitat 2Km/h) amb la densitat i concentració de població per grups d’edat (menors de 5 anys i més grans de 75 anys). Per poder veure alternativament els resultats per cada un dels grups de població, seleccioneu la franja d’edat desitjada a la llegenda situada a l’esquerra del mapa.
El següent mapa creua el nivell de proximitat de les espais verds públics (velocitat 4Km/h) amb la densitat i concentració de població per grups d’edat (entre 5 anys i 75 anys). Per poder veure alternativament els resultats per cada un dels grups de població, seleccioneu la franja d’edat desitjada a la llegenda situada a l’esquerra del mapa.
Finalment, creuant les zones on es registra més densitat de població i equipaments del grup d’edat més vulnerable —menors de 5 anys i persones de 75 anys o més— amb la informació sobre les àrees on hi ha més dèficit d’espais verds públics, es van identificar uns punts crítics, de més vulnerabilitat. Aquesta coincidència entre cadascun dels tres nivells superiors de distància a peu (5-10 minuts, 10-15 minuts, més de 15 minuts) i les àrees de més densitat poblacional i concentració d’equipaments genera una gradació del nivell de vulnerabilitat que queda recollida en els sis nivells següents:
| 1P. De 5 a 10 minuts de distància, coincident amb concentració de població. |
| 1PE. De 5 a 10 minuts de distància, coincident amb concentració de població i equipaments. |
| 2P. De 10 a 15 minuts de distància, coincident amb concentració de població. |
| 2PE. De 10 a 15 minuts de distància, coincident amb concentració de població i equipaments. |
| 3P. Més de 15 minuts de distància, coincident amb concentració de població. |
| 3PE. Més de 15 minuts de distància, coincident amb concentració de població i equipaments. |
A partir de les categories definides en la taula anterior, el següent mapa evidencia els punts de major vulnerabilitat en el teixit urbà pels dos grups d’edat analitzats anteriorment. D’una banda, els menors de 5 anys i els majors de 75; d’altra banda, el conjunt de la població entre 5 i 75 anys.
A nivell general, hi ha diverses zones de la ciutat que demostren tenir un dèficit d’espais verds públics de proximitat, sigui quina sigui la velocitat emprada per a l’anàlisi. Independentment del grup d’edat analitzat, aquestes àrees de major dèficit engloben àmplies zones del barri de Gràcia, bona part de l’Eixample central (entre carrer Casanovas i voltants del Passeig de Gràcia), el Barri Gòtic, el Camp de l’Arpa i l’àrea del 22@ en el barri de Poble Nou.
Si ens fixem només en els resultats obtinguts en els mapes de població vulnerable (grups d’edat de 0 a 4 anys i de 75 i anys i més – 2Km/h de velocitat a peu), s’observa que cal afegir moltes altres zones deficitàries a les ja destacades al mapa de proximitat del verd públic. Entre aquestes trobem, per exemple, els barris de Sant Antoni i el Poble Sec, Sants i la Maternitat o la Verneda i el Besòs; també identifiquem una manca d’espais verds de proximitat a bona part dels barris d’Horta - Guinardó, ja que tot i tenir grans parcs a prop, aquests són de difícil accés en trobar-se en zones de pendents pronunciades.
Amb la finalitat de completar l’anàlisi, s’han extret dades de població classificades segons la seva proximitat als espais verds. Els gràfics 1 i 2 permeten veure fins a quin punt la població dels grups d’edat considerats vulnerables consten d’una menor proximitat als espais verds en comparació a la població de la resta de grups d’edat. Els resultats mostren com pràcticament la meitat de la població d’entre 5 a 74 anys compta amb un espai verd públic de més de 0,5 hectàrees a menys de cinc minuts a peu, mentre que per la població considerada vulnerable la proporció és només del 20%. De fet, prop d’un 50% de la població vulnerable té l’espai verd més proper a més de 10 minuts.
Per últim, s’ha volgut identificar quins són els barris on la població vulnerable (<5 anys i > 75 anys) compta amb una menor proximitat als espais verd . El gràfic 3 mostra els 10 primers barris en nombre d’habitants d’aquest col·lectiu que no disposen de cap espai verd a menys de 15 minuts.
ACTUACIONS RELACIONADES
L’Ajuntament de Barcelona té uns objectius ambiciosos per l’increment i millora de la infraestructura verda de la ciutat. Concretament, l’objectiu establert al Compromís de Barcelona pel clima, recollit també pel Pla Clima (2018) i més recentment a el Declaració d’emergència climàtica (2020), és el d’incorporar 1,6 km2 de verd a la ciutat per a l’any 2030. Totes aquelles mesures que busquin l’increment del verd urbà seran clau per tal de generar verd de proximitat que sigui més accessible a la població, així com per reforçar la qualitat i ampliar el ventall dels serveis socioambientals que la infraestructura verda proveeix.
Al llarg dels darrers anys s’han promogut una sèrie de plans d’acció, entre els que destaquen la mesura de govern “Programa d’impuls a la infraestructura verda urbana” (2017) o el ‘Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020’, que concreten mesures per l’augment de la infraestructura verda, la seva millora a través de la conservació de la biodiversitat urbana, i una vida ciutadana amb una natura propera i que aporti benestar i salut.
Entre les principals iniciatives portades a terme els últims anys destaquen, per un costat, els grans projectes de ciutat d’increment de la infraestructura verda, i per un altre, els petits espais d’oportunitat. Entre les actuacions de gran potencial tenim la “Canopia urbana” (plaça de les Glòries Catalanes), els jardins del Doctor Pla i Armengol (Mas Ravetllat), el nou eix verd a Cristóbal de Moura o la transformació de l’Avinguda Meridiana així com també, l‘increment del verd vinculat a processos de pacificació, com la reurbanització de la superilla del barri de Sant Antoni, que potencialment es pot continuar estenent a altres punts de la ciutat. Entre les actuacions de petita escala, s’ha treballat en la promoció de terrats i cobertes verdes, la cessió d’espais en desús per a potenciar l’agricultura amb el Pla Buits i la instal·lació de jardins verticals en mitgeres. Més recentment, el nou planejament pel 22@ i la definició d’eixos verds a l’Eixample, suposen una gran oportunitat per una transformació estructural que integri la infraestructura verda i els serveis ambientals a la trama urbana.
Una altra de les intervencions de transformació destacades és la naturalització de la ciutat. Tot i que és una línia de treball ja impulsada amb anterioritat, l’impacte de la pandèmia de COVID-19 i les mesures preses per disminuir la propagació dels contagis, amb les consegüents reduccions de mobilitat i activitat en general que ha comportat, a nivell ambiental, s’ha traduït també en el desenvolupament natural de parcs, jardins, marges i horts urbans. Aquestes transformacions, accelerades en el context del confinament, es volen potenciar a través d’un manteniment que, sense disminuir els estàndards de qualitat, contribueixi a la naturalització de la ciutat i a avançar en la lluita contra els efectes de l’emergència climàtica.
El programa de Resiliència de Barcelona vol contribuir a posar en valor l’esforç d’implementació de mesures de caire estructural per tal d’incrementar el verd i el serveis socioambientals que aporten. És també una oportunitat per impulsar, prioritzar i poder localitzar sobre els territoris més vulnerables, mesures que contribueixin a la transformació de l’espai urbà a través de la infraestructura verda, per tal d’explotar el seu potencial com a element generador de resiliència en relació a reptes ambientals (contaminació, termoregulació i mitigació de l’efecte illa de calor,...), però també socials, reconeixent el seu valor com a element imprescindible per aconseguir el benestar integral de les persones que habiten la ciutat.
