INTRODUCCIÓ
Barcelona s’ha posicionat com a destinació turística internacional a partir de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, i d’ençà, el turisme ha experimentat un fort creixement amb repercussions socials i econòmiques significatives sobre el teixit urbà de la ciutat. Es tracta d’una realitat que cal contextualitzar en un moment històric en què Barcelona va apostar per la promoció del turisme i que va acompanyar d’inversions en infraestructures, alhora que la globalització i les condicions econòmiques van afavorir el creixement de la mobilitat a escala global.
Tot i la contribució econòmica del sector, el turisme també genera una sèrie d’externalitats negatives a l’hora de mantenir un creixement sostenible. En aquest sentit, el present document es proposa fer una aproximació més detallada sobre el nivell de pressió turística al qual es veu exposat el teixit urbà de la ciutat, amb l’objectiu d’ identificar aquelles zones on una major concentració d’activitats relacionades amb el fenomen pot afectar negativament la vida quotidiana i el benestar de les persones – amb una mirada particular sobre la fruïció dels espais verds públics, l’ ús del transport públic i la proliferació d’habitatge d’ús turístics.
En aquest context, cal també aclarir que la informació utilitzada per aquest estudi és anterior a març de 2020, per tant proporciona una imatge de la ciutat anterior a la pandèmia de la Covid-19.
LA PRESSIÓ TURÍSTICA
El 2019, Barcelona va ser visitada per més de trenta milions de persones amb una mitjana diària de 154.641 visitants, xifra que queda reflectida en el fet que el 14% del PIB de la ciutat ha estat derivat de l’activitat turística i que el 9% de l’ocupació és concentra en el sector.
Malgrat que el turisme genera riquesa i feina, els ingressos no sempre es reparteixen equitativament i els llocs de treball sovint són més precaris, amb contractes temporals i de baixa qualificació. El turisme, impulsa noves emprenedories però estandarditza una part del comerç. Provoca adversitats en l’ús de recursos naturals, en impactes socioculturals i incrementant la pressió sobre les infraestructures, la mobilitat, l’espai públic i la gestió de la ciutat en general. També, dinamitza el mercat immobiliari, però contribueix a incrementar les tendències gentrificadores pròpies d’una ciutat compacta i densa com Barcelona. En els últims anys s’ha afegit, per exemple, l’impacte en el mercat de l’habitatge, per la interferència de l’ús turístic amb el residencial tot reduint encara més l’oferta ja limitada de lloguers assequibles. És així que el turisme per a Barcelona, igual que per a altres ciutats del món, ha comportat importants canvis en les dinàmiques urbanes i socio-espacials, alterant la quotidianitat de les persones que l’habiten i generant dependència i monocultius econòmics en aquelles àrees amb més activitats relacionades amb el sector. En el Baròmetre municipal del 2019, el 5,4% dels barcelonins i de les barcelonines van considerar el turisme com el problema més greu de la ciutat.
Si tenim en compte que la pressió turística no es tradueix en una activitat ubiqua sinó que esdevé en un espai concret, a fi de generar una fotografia general de com això interactua a nivell territorial amb les diferents vessants de la vida quotidiana de les persones que resideixen a Barcelona, s’han generat quatre mapes amb enfocament sobre els següents temes:
1- Població empadronada en àrees de més intensitat d’activitats turístiques
2- Espais verds urbans en àrees de més intensitat d’activitats turístiques
3- Xarxa de metro, bus i TRAM en àrees de més intensitat d’activitats turístiques
4- Percentatge d’habitatges d’ús turístic (HUTs) sobre els habitatges per illa en àrees de més intensitat d’activitats turístiques
ÀREES AMB MÉS CONCENTRACIÓ TURÍSTICA
La definició de les àrees amb més intensitat turística es basa en la territorialització d’un indicador agregat, que aglutina diferents elements vinculats a activitats relacionades amb el sector (Taula 1). El càlcul avalua la densitat a escala de ciutat, en funció de l’impacte que els diferents elements tenen sobre l’espai públic. Aquests elements es classifiquen en tres categories: “Allotjament”, “Oci” i “Atractius turístics”. A cada un d’ells se li ha assignat un coeficient de ponderació en funció de l’impacte potencial que poden tenir vers les activitats quotidianes que les persones residents a Barcelona realitzen a l’espai públic. La taula a continuació mostra la relació de categories, elements i els coeficients assignats. L’assignació d’aquests últims s’ha realitzat pensant en la capacitat d’atracció que tenen els elements pel turista i quines implicacions tenen en l’augment de la intensitat d’ús de l’espai públic de la ciutat.
| Categoria | Coeficient categoria | Element |
|---|---|---|
| Allotjament | 0,6 | Nombre de places en establiments hotelers |
| Nombre de places en albergs, pensions o hostals | ||
| Places en Habitatges d’Ús Turístic (HUTs) | ||
| Places en allotjaments anunciats al portal Airbnb (i que no han estat comptabilitzats a la base de HUTs) | ||
| Oci | 0,8 | Bars i restaurants |
| Botigues de “Souvenirs” | ||
| Botigues de roba i complements | ||
| Atractius turístics | 1 | Nombre de visitants als punts d'Interès de la Ciutat (PICs) |
| Fotografies de la plataforma Panoramio | ||
| Nombre de visitants a les platges |
Per cada element s’ha generat un mapa de densitat i se n’han normalitzat els valors. Posteriorment s’han sumat els valors d’aquests elements per categories, donant com a resultat els tres mapes que es mostren a continuació. Per poder veure alternativament els resultats per cadascuna de les categories, seleccioneu–les a la llegenda situada a l’esquerra del mapa.
Finalment, aquests 3 mapes s’han agregat donant lloc a un mapa final d’exposició a la pressió turística, que s’ha classificat en dos nivells d’intensitat: mitjana i alta. Aquest últim mapa és el que s’ha utilitzat com a base per analitzar l’impacte d’aquesta activitat sobre els 4 aspectes anteriorment esmentats (població resident, espais verds urbans, xarxes de transport públic i habitatge.
AFECTACIÓ PER INTENSITAT D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES
Partint dels mapes de les àrees que concentren major intensitat d’activitat turística, s’ha desenvolupat un treball de creuament de dades per tal d’analitzar com aquesta activitat afecta a diferents vessants de la vida quotidiana de la població. Els aspectes analitzats han estat:
- l’afectació a la població resident,
- l’afectació sobre els espais verds,
- afectació al transport públic, i
- afectació a l’habitatge.
A continuació es mostren els resultats obtinguts per cadascuna de les temàtiques analitzades.
Afectació a la població resident
El següent mapa creua informació sobre els nivells d’intensitat turística i la densitat mitjana de població resident, a la que es va superposar també informació d’incidents registrats relacionats amb Habitatges d’Ús Turístic o que han requerit intervencions d’agents cívics. Per generar aquestes capes, es van utilitzar les següents bases de dades:
- Densitat de població per illa residencial calculada a partir de dades del padró de 2018.
- Total d’intervencions dels agents cívics entre el mesos de juliol a desembre del 2018. Direcció de Turisme.
- Concentració d’incidents relacionats amb HUTs on ha sigut necessària la intervenció durant els mesos de gener a setembre del 2019. Servei de Convivència i Turisme.
Si considerem la superfície continguda entre les rondes exceptuant Montjuïc, és a dir, la part on es concerta principalment la població, l’àmbit ocupat per les àrees amb intensitat d’activitats turístiques correspon al 35% d’aquest territori, posant de manifest que el turisme, a banda de ser un fenomen massiu, és també un fenomen espacialment extensiu a la ciutat, on l’activitat turística afecta bona part del territori municipal. No obstant això, aquesta extensió no s’ha de considerar com una massificació generalitzada i homogènia en tot l’espai públic, sinó més aviat com una representació territorialitzada d’un fenomen que es concentra en punts concrets, en períodes concrets de l’any - fins i tot en dies i franges horàries concretes – encara que con afectacions a l’habitatge, a les destinacions d’ús i a la tipologia de d’activitats econòmiques que va molt més allà d’aquests punts crítics. Cal recordar que en un context pre-Covid-19, Barcelona rebia uns 30 milions de turistes a l’any, la qual cosa es traduïa en més de 150.000 visites diàries – és a dir un 10% de població afegida a la població resident cada dia.
Al mapa il·lustrat a continuació podem observar una coincidència entre les taques de major intensitat turística –part del casc antic i al voltant de l’eix de Passeig de Gràcia principalment- amb una densitat de població resident per sota de la mitjana de la ciutat, fet que pot suggerir alguna correlació entre la concentració d’activitat turística en determinades àrees de la ciutat i el desplaçament de la població resident a altres barris. Aquest procés comporta també el desenvolupament d’usos diferents a l’habitatge en aquestes àrees.
Analitzant de manera conjunta els diferents factors considerats per elaborar aquest mapa, destaquen les àrees de Sagrada Família i la Barceloneta, ja que es troben en àmbits d’intensitat turística entre alta i mitjana que, a més a més, tenen una densitat de població per sobre de la mitjana i concentren un nombre elevat d’intervencions dels agents cívics a l’espai públic i, en el cas de la Sagrada Família, també d’incidents relacionats amb HUTs. L’àrea amb una intensitat d’activitats turístiques alta s'estén principalment sobre els barris del nucli antic, el Poble Sec i la Barceloneta, sent el Barri Gòtic el més afectat, amb un 70% de la seva superfície dins d’aquesta àrea i pràcticament la totalitat de la seva població (96%). També destaquen els voltants del Passeig de Gràcia, la Sagrada Família, la Plaça Espanya, la Plaça de la Vila, la Plaça del Sol i la Plaça Revolució. En total, aquesta àrea representa prop del 2,5% de la superfície de la ciutat, i hi resideixen 69.882 persones.
D’altra banda, d’acord amb les dades extretes del mapa generat per aquesta diagnosi, prop de 512.775 persones resideixen en àrees de la ciutat amb una intensitat d’activitats turístiques mitjana, el que representa al voltant d’un terç de la població total de la ciutat. Pel que fa a la superfície, observem que aquesta àrea cobreix al voltant del 17,5% del total de l’entorn municipal, i s’estén principalment pels barris centrals de l’Eixample i pels barris d’accés a les platges del districte de Sant Martí.
Finalment, els punts de la ciutat on es van enregistrar més intervencions d'agents cívics durant els mesos de juliol a desembre del 2018 són: La Sagrada Família, el Park Güell, les Fonts Màgiques de Montjuïc i la Barceloneta. Al mapa també podem veure punts crítics on hi ha hagut una major concentració d’incidents relacionats amb HUTs (i ha sigut necessària intervenció dels Agents Cívics) durant els mesos de gener a setembre del 2019. Aquestes punts els trobem zones pròximes a la Sagrada Família, a l’Avinguda Paral·lel (barris de Poble Sec i Sant Antoni) i als voltants de la parada de metro de Rocafort, totes elles, a més a més, amb una densitat de població resident per sobre de la mitjana.
Afectació als espais verds urbans
El següent mapa creua informació sobre els nivells d’intensitat turística il·lustrat anteriorment (Barcelona Regional, 2019) i la distribució dels espais verds públics a la ciutat. L’objectiu és identificar aquelles zones verdes que es troben en àrees d’intensitat turística mitjana o alta i que, per tant, poden patir una major pressió d’ús i veure alterada la seva funció de cara a la població resident. Per generar aquesta segona capa, es van utilitzar les següents bases de dades:
- Espais verds urbans. Parcs, parcs històrics, interiors d’illa i places verdes (mínim cobertura vegetal >30% i superfície permeable >40%). Barcelona Regional.
- Àmbits de la ciutat classificats com ‘Espais de Gran Afluència’ (EGAs) per la Direcció de Turisme de l’ Ajuntament de Barcelona.
Les àrees amb major intensitat d’activitats turístiques de la ciutat són coincidents amb prop del 30% del total de espais verds, equivalent a aproximadament 144ha. Aquesta primera fotografia ens permet identificar sis espais verds urbans que es troben totalment o parcialment en zones d’activitats turística d’intensitat alta, els quals sumen prop de 3,2 hectàrees i representen un 0,6% del total dels espais verds urbans de la ciutat. Aquests espais són: Jardins de Rubio i Lluch, Plaça de Gaudi i Parc de Joan Miró, Plaça Vicenç Martorell, Plaça Vila de Madrid i la Plaça de la Sagrada Família.
La següent taula mostra l’exposició als dos nivells d’intensitat turística desagregada per tipologia d’espais verds urbans, evidenciant com prop del 60% dels interiors d’illa es troben afectats, seguit del 50% dels parcs històrics i del 20% dels parcs i places verdes de la ciutat.
En relació amb els interior d’illa, el districte de l’Eixample es veu particularment afectat, ja que la majoria d’ells es localitzen en aquest districte. Els interiors d’illa juguen un paper molt important pels serveis socioambientals que ofereixen en aquesta part de la ciutat amb més escassetat d’espais verds. Aquest districte també presenta el major nombre d’hectàrees de plaça verda afectades, equivalent a aproximadament 3 ha repartides en 5 espais, dels quals destaca la Plaça de la Sagrada Família, situada en un àmbit d’intensitat d’activitats turístiques alta.
L’afectació als parcs històrics de la ciutat també crida l’atenció. Prop de 50 ha pertanyents a deu parcs històrics són coincidents amb una intensitat mitjana. D’aquests parcs afectats destaquen el Parc de la Ciutadella i el Park Güell, ja que tots dos parcs sumen prop de 36 ha afectades i, a més a més, , es troben ubicats dins àmbits classificats com ‘Espais de Gran Afluència (EGAs) per la Direcció de Turisme de l’ Ajuntament de Barcelona.
Pel que fa als parcs, observem també que prop de 76 ha, pertanyents a 29 parcs, es troben en àrees d’intensitat turística mitjana o alta. D’aquestes hectàrees, el 65% pertanyen a 12 parcs del districte de Sant Martí, la majoria localitzats al voltant del Passeig Marítim. Puntualment destaquem el parc Plaça de Gaudí que és troba, en la seva totalitat, sota una intensitat d’activitats turístiques alta.
Afectació a les xarxes de metro, ferrocarril, bus i TRAM
El següent mapa creua informació sobre els nivells d’intensitat turística il·lustrat anteriorment (Barcelona Regional, 2019) i la xarxa de transport públic de ferrocarrils, metro, tram i bus. Per generar aquesta segona capa, es van utilitzar les següents bases de dades:
- Línies dels serveis de metro i FGC. Generalitat de Catalunya, 2019.
- Validacions diàries de totes les estacions de metro i FGC. Octubre 2016. FGC i Metro. 2016
- Carrers amb una freqüència de bus i Tram per sobre de la mitjana. Barcelona Regional a partir de dades de TMB, AMB, Barcelona Regional i Generalitat de Catalunya. 2018
La superposició del mapa d’intensitat d’activitats turístiques sobre la xarxa del transport públic (metro, ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, bus i tramvia) revela que hi ha 10 estacions de metro que es troben en zones amb una intensitat alta. Dues d’elles són de connexió metropolitana: Plaça Espanya i Plaça Catalunya - aquesta última amb el nombre de validacions per dia més elevat de la ciutat (al voltant de 10.000). També destaquen les estacions de Sagrada Família i Diagonal amb un nombre de validacions de 35.000 i 60.000 respectivament (tal i com s’ha esmentat a la introducció, cal recordar que aquestes xifres es refereixen a una situació anterior a la crisis de la Covid-19; durant la qual la demanda de transport públic – tant per part dels turistes, com per part de la població resident - va baixar un 50% en mitjana) . Pel que fa a la xarxa de bus i TRAM, observem que les línies amb major freqüència de pas afectades són aquelles que donen servei a la part central de l’Eixample. Aquest districte també destaca pel nombre de parades amb intensitat alta (32%), seguit del districte de Ciutat Vella (22%). Aproximadament el 6% del total de les parades de bus de la ciutat tenen aquesta intensitat.
Pel que fa a les àrees amb una intensitat mitjana, són 29 les estacions de metro afectades. D’aquestes destaquen les estacions de Provença (prop de 30.000 validacions per dia), Hospital Clínic (prop de 25.000), i el Clot i les Glòries (prop de 22.000). Pel que fa a les zones de la ciutat amb una major freqüència de pas de bus i TRAM, els eixos més afectats per aquesta intensitat són l’avinguda Diagonal, la Gran Via i la Via Augusta, principalment.
Com podem veure a les següents taules (Taula 5 i 6), el districte més afectat és el de Ciutat Vella, amb pràcticament totes les seves parades de bus i metro afectades, seguit del districte de l’Eixample amb prop d’un 85% del total de les seves parades de bus i metro afectades.
Habitatges d’ús turístics en àrees amb més intensitat d’activitats turístiques
Tal i com s’ha explicat en la metodologia del mapa d’intensitat d’activitats turístiques, els Habitatges d’Ús Turístic (HUTs) ja han estat considerats com a una de les variables ponderades per al càlcul de les àrees d’intensitat d’activitat turística. No obstant això, s’ha fet una superposició del percentatge de HUTs per illa, per tal de generar una visualització de la situació actual que es pugui comparar amb la situació al moment de l’aprovació del Pla Espacial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), 2017.
Com es pot observar al mapa, la majoria de les illes residencials on hi ha HUTs tenen un percentatge d’entre 0,1 i 8% respecte del nombre total d’habitatges. En una menor proporció, les illes amb un percentatge entre el 8 i el 39% estan principalment concertades al barri de la Dreta de l’Eixample, als entorns de la Plaça Catalunya i del Passeig de Gràcia. Les illes amb un percentatge per sobre del 40% són molt específiques (4 casos) i es troben en el casc antic de la ciutat, el Passeig de Gràcia i al voltant de la Sagrada Família. Coincideixen amb l’àmbit d’intensitat d’activitat turística elevada –o estan ubicades molt a prop d’aquest- , fet que no resulta sorprenent, i també amb àrees amb una densitat de població resident per sota de la mitjana de la ciutat, emfatitzant el desenvolupament d’usos diferents a l’habitatge en aquestes àrees (veure mapa Annex 5.1.1).
ACTUACIONS RELACIONADES
L’Ajuntament de Barcelona porta més de vint-i-cinc anys desplegant programes de promoció i gestió turística . Tot i així, les circumstàncies socioeconòmiques han canviat i els objectius de la ciutat han incorporat nous elements i nous interlocutors que s’han afegit a participar en la definició de l’estratègia de turisme de la ciutat.
En els darrers anys, inicialment dins el marc del Pla Turisme Barcelona 2020 i actualment en la Mesura de Govern de Creació de nous imaginaris i continguts per millorar la mobilitat i la sostenibilitat turística (2020), s’ha posat el focus en l’elaboració d’instruments de gestió per a afavorir la millor relació possible entre l’activitat turística i el territori que l’acull mitjançant els mecanismes següents: garantir el retorn social del turisme al territori, promoure una gestió integrada i construir estratègies diferenciades des del territori. L’objectiu central de la Mesura de Govern és definir un pla d’actuació per als propers anys al voltant de la mobilitat turística, la creació de nous imaginaris turístics i la definició d’escenaris de gestió que contribueixi a administrar els fluxos turístics que rep la ciutat, amb l’objectiu de diversificar-ne l’aportació socioeconòmica, reduir els impactes negatius sobre els espais de gran afluència i contribuir a ampliar l’orgull i el coneixement dels barcelonins i les barcelonines envers la seva pròpia ciutat.
Com s’ha esmentat a la introducció, aquestes transformacions han estat dràsticament interrompudes en el context de la COVID-19 ja que, l’economia del sector s’ha vist àmpliament afectada, amb escenaris de recuperació molt incerts.
El Programa de Resiliència de Barcelona és una oportunitat per conservar la visió a llarg termini de l’activitat turística i impulsar la reactivació del sector en clau metropolitana, avançant cap a una gestió turística integrada que aconsegueixi una distribució socialment més equitativa i respectant criteris mediambientals en el seu desenvolupament. En aquest sentit, l’impuls de mesures com l’ampliació del perímetre turístic real de Barcelona, la gestió específica dels Espais de Gran Afluència de la ciutat, ampliar els imaginaris turístics, maximitzar l’eficiència de la mobilitat turística o continuar minimitzant l’impacte del turisme en el mercat immobiliari i la vida quotidiana de les persones residents a la ciutat, poden resultar clau per l’assoliment d’aquest objectiu. Els reptes que planteja la crisi actual generada per la COVID-19, poden representar una oportunitat sense antecedents per a implementar mesures correctives, re-impulsant un model de turisme més inclusiu i sostenible per les comunitats, l’economia i el medi ambient de la ciutat.
