INTRODUCCIÓ
Segon les xifres de l’Agencia Europea de Medi Ambient (EEA), Barcelona i la seva àrea metropolitana formen un dels entorns urbans amb més població exposada a nivells elevats de contaminació acústica a Europa. Això és degut, en gran part, al model de ciutat compacta i mixta, que comporta molts avantatges pel que fa a l’eficiència i la gestió de serveis, però també algunes externalitats i inconvenients com, per exemple, el soroll, com a conseqüència de l’elevada mobilitat que hi va associada, la densitat d’activitats econòmiques i, fins i tot, l’ús intensiu de l’espai públic.
Històricament, el soroll s’ha considerat un problema secundari i inevitable dels grans centres urbans. No obstant això, els darrers estudis realitzats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’EEA posen de manifest la incidència que la qualitat acústica té sobre la qualitat de vida i la salut de les persones. En aquest sentit, molts estudis epidemiològics alerten de la relació entre l’exposició a la contaminació acústica (a termini llarg i curt) i els efectes sobre la salut, amb impactes negatius principalment en el mecanisme d’audició, el son (com l’insomni), les funcions vitals (comporta un envelliment prematur del sistema cardiovascular) i el sistema nerviós.
Actualment un de cada cinc europeus està exposat a nivells de soroll nocius per a la seva salut. Això es tradueix en 12.000 morts prematures anuals, 48.000 nous casos d’isquèmia cardíaca a l’any (estrenyiment de les artèries del cor), 22 milions de persones que pateixen molèsties cròniques i més de 6 milions de persones que pateixen alteracions del son greus i permanents que es poden reconduir a la contaminació acústica (EEA, 2020). Malauradament, en el futur es preveu que tendeixi a augmentar la població exposada a aquest risc, en comparació amb altres factors d’estrès.
A Barcelona, com a la gran majoria de ciutats, la font principal de soroll és el trànsit viari, que contribueix aproximadament a més del 85% de l’exposició al soroll. Les altres fonts, amb xifres molt allunyades, són el soroll derivat de l’oci nocturn, que no arriba al 10% de la contribució, o el soroll ferroviari o industrial que tenen una contribució molt puntual (per sota del 2%). El resultat final de totes aquestes fonts, és que durant el dia els rangs predominants de soroll a Barcelona se situen entre els 55-70 dB(A) mentre que a la nit se situen entre els 50-65 dB(A).
És interessant destacar que la percepció de la població sobre el soroll va en un sentit molt diferent d’aquesta contribució, tal com reflecteixen les queixes a l’espai públic que es van fer l’any 2019 a Barcelona. Així doncs, destaquen sobretot les queixes relacionades amb la concentració de persones, les festes i activitats esportives a l’espai públic, el servei de neteja i recollida, les activitats comercials i industrials o el soroll produït a les terrasses o pèrgoles. En canvi, les queixes relacionades amb el trànsit rodat (la font principal de soroll) són escasses. Una gran part de l’explicació rau en el fet que el soroll del trànsit és un soroll constant i que, psicològicament, molta gent el considera inevitable en un entorn urbà.
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Establir el valor límit de soroll a partir del qual tenim una mala qualitat acústica és una tasca complexa i les administracions i els organismes tenen criteris diferents per definir-lo. A diferència de la qualitat atmosfèrica, no hi ha uns límits o criteris establerts a escala europea sinó que cada país, regió o ciutat determina quins són els límits adequats. En el cas de Barcelona, els límits de soroll estan definits per l’Ordenança de medi ambient, que alhora recull els requisits establerts per la normativa acústica de rang superior: la de la Generalitat de Catalunya i la de l’Estat espanyol.
En aquest sentit, l’Ordenança de medi ambient de Barcelona estableix diversos valors límits d’immissió (mitjanes anuals) depenent de les zones de sensibilitat acústica, els usos del sòl predominants i la franja del dia, tal com es mostra en la taula següent:
| ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA I USOS DEL SÒL (*) | Ld | Le | Ln |
| (7-21 h) | (21-23 h) | (23-7 h) | |
| ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) | |||
|---|---|---|---|
| (A1) Espais d’interès natural i altres | - | - | - |
| (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural (*) | 55 dB(A) | 55 dB(A) | 45 dB(A) |
| (A3) Habitatges situats al medi rural (*) | 57 dB(A) | 57 dB(A) | 47 dB(A) |
| (A4) Predomini del sòl d’ús residencial (*) | 60 dB(A) | 60 dB(A) | 50 dB(A) | ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) |
| (B1) Coexistència del sòl d’ús residencial amb activitats o infraestructures de transport existents | 65 dB(A) | 65 dB(A) | 55 dB(A) |
| (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a C1 (*) | 65 dB(A) | 65 dB(A) | 55 dB(A) |
| (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial | 65 dB(A) | 65 dB(A) | 55 dB(A) | ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) |
| (C1) Usos recreatius i d’espectacles (*) | 65 dB(A) | 65 dB(A) | 55 dB(A) |
| (C2) Predomini de sòl d’ús industrial (*) | 70 dB(A) | 70 dB(A) | 60 dB(A) |
| (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics | - | - | - |
Ld, Le i Ln = índexs d’immissió de soroll per al període de dia, vespre i nit avaluats durant un any.
En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2) el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB (A) per a les zones urbanitzades existents.
Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa de soroll vigent.
En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles els objectius de qualitat acústica són 60 dB(A) en horari diürn i vespre i 50 dB(A) en horari nocturn.
D’altra banda, recentment l’OMS ha publicat una guia on s’estableixen els llindars recomanables pel que fa a salut, i hi recomana no superar uns límits de Lden de 53 decibels dB(A) per soroll provinent de trànsit. D’una forma molt simplificada, Lden es podria assimilar a la “dosi” de soroll màxima a la qual la població hauria d’estar exposada durant les 24 hores, mentre que Ln es refereix només al període nocturn. Aquest últim és el més sensible des del punt de vista de la salut, ja que el soroll pot tenir efectes adversos sobre el son i l’envelliment del sistema cardiovascular.
Cal destacar que els nivells recomanats per l’OMS (tant el Lden a < 53d B(A) com el Ln a < 45dB(A)) són notòriament més baixos que els nivells establerts per gran part de les normatives, i el cas de Barcelona no n’és una excepció. Aquest fet ens indica, de forma indirecta, que el nivell de pressió acústica que acostuma a haver-hi als entorns urbans és molt elevat.
A grans trets, la normativa de Barcelona estableix que, per a les zones amb predomini d’ús residencial, el límit és de 65 dB(A) durant el dia i 55 dB(A) durant la nit. En canvi, l’OMS considera que, a partir dels 53 dB(A) durant el període Lden (el període integrat de 24 hores) i de 45 dB(A) durant la nit, estem parlant d’una mala qualitat acústica amb incidència sobre la salut. Davant aquesta divergència entre els criteris normatius de Barcelona i els de l’OMS, per a aquest estudi s’ha utilitzat un límit acústic intermedi entre les dues opcions: 60 dB(A) en el període diürn i 50 dB(A) en el període nocturn. .
ÀREES DE RISC
Nivells acústics diürns
El mapa de contaminació acústica durant el període de dia permet veure com la majoria dels carrers de la ciutat es troben per sobre del límit de soroll de 60 dB(A). La mala qualitat acústica és un dels problemes ambientals més rellevants de Barcelona, encara que en algunes zones és més greu que en d’altres. Els barris de l’Eixample són els que presenten uns valors més elevats, ja que el seu tipus de teixit (carrers amples i amb diversos carrils de circulació) afavoreix l’atracció i l’absorció del trànsit rodat. El mateix passa amb els grans eixos viaris de la ciutat amb una alta capacitat de vehicles i que serveixen per accedir i penetrar a la ciutat.
Nivells acústics nocturns
De la mateixa manera que en el període diürn, el període de nit reflecteix la correlació entre volum de trànsit i nivell de soroll. Això no obstant, també el sector de l’oci nocturn demostra tenir una incidència important a diversos punts de la ciutat. Igual que durant el dia, l’Eixample és l’àrea amb una contaminació acústica nocturna més important i el factor del trànsit continua regint la distribució espacial del soroll. Ara bé, si posem la lupa sobre els barris i els carrers amb una forta implantació de l’oci nocturn, es poden identificar altres punts crítics no presents en el mapa de dia, sobretot al barri Gòtic, al barri de Gràcia i al Poble-sec.
El mapa representa la distribució de la contaminació acàstica diürna i nocturna per trams viaris.
Es recomana seleccionar un capa alhora (dia o nit), per a observar els diferents nivells de soroll diürn i nocturn a la ciutat.
ON ES TROBA LA POBLACIÓ MÉS VULNERABLE?
El Mapa estratègic de soroll de l’Ajuntament de Barcelona recull els nivells de soroll total, que són el resultat de la contaminació acústica provocada pel trànsit (font principal de soroll), l’oci nocturn, el soroll industrial, el ferroviari o les aglomeracions de persones.
Per tal de poder vincular aquesta informació territorialitzada amb les dades de població provinents del padró (any 2018), s’ha fet una estimació del nombre de persones empadronades de cadascun dels trams i s’ha encreuat amb la informació acústica del Mapa estratègic de soroll, en format de trams de carrer. D’aquesta manera, s’ha pogut obtenir el volum de població exposada als nivells de soroll (il·lustració 1) i elaborar els mapes de risc que són l’objecte d’aquest treball.
Delimitació dels punts més crítics
La relació entre la població del tram de carrer i la longitud del tram és, de facto, una manera alternativa d’expressar la densitat de població. Es parteix del mateix concepte que en el càlcul ortodox de la densitat de població (el que s’obté de dividir el nombre d’habitants per la superfície), però utilitzant la dimensió geomètrica de la línia en lloc de la del polígon.
No obstant això, cal precisar que la pregunta “On es troba la població més vulnerable?” no pot tenir una única resposta, ja que la població es mou depenent de l’hora del dia, de la feina i de les activitats que duu a terme en el temps lliure. Per tant, cal tenir en compte que es tracta de mapes que requereixen una lectura a gran escala i que cal contextualitzar els riscos globalment.
Exposició al soroll durant el dia
Comparant la distribució espacial dels nivells de soroll amb la de població resident, veiem que hi ha àmplies zones amb una alta concentració d’habitants i uns nivells de dB(A) per sobre de la limitació establerta. Una de les zones on la situació és més greu és la Sagrada Família i els seus barris circumdants, en tractar-se d’una àrea amb un alt volum de trànsit.
També els barris que formen l’Esquerra de l’Eixample presenten una conjunció preocupant entre volum de població i elevats nivells acústics. El cas del carrer d’Aragó destaca especialment, ja que el trànsit elevat de vehicles provoca que els nivells de soroll arribin a superar els 75 dB(A) en alguns trams, una xifra molt per sobre de la recomanada normativament.
S’estima que el trànsit és el causant d’aproximadament el 80% del soroll de la ciutat. Per tant, a les zones amb més volum de trànsit és on, conseqüentment, es registren els valors acústics més elevats. Es pot veure com la majoria de carrers de l’Eixample amb orientació de riu a riu superen el llindar dels 70 dB(A), ja que formen part de l’estructura bàsica de la mobilitat de la ciutat. La resta d’eixos per sobre d’aquest llindar són els que permeten accedir a la ciutat i travessar-la.
A la banda de Llobregat, destaquen el carrer de Sants, l’avinguda de Madrid i la Gran Via. A la part central de la ciutat, els carrers de Muntaner, Aribau i Balmes també pateixen nivells importants, ja que connecten el centre amb la ronda de Dalt. El mateix passa amb les vies que uneixen la plaça de Lesseps amb els accessos a la ronda del Camp de l’Àliga. A la banda de Besòs, la Meridiana, Aragó i la Gran Via es mostren com els punts més crítics.
Altres vies d’alta capacitat de vehicles, com les rondes o la part alta de la Diagonal, també tenen, inevitablement, nivells elevats de soroll, però la baixa concentració de residents fa que els seus trams no tinguin una representació tan destacada sobre el plànol.
D’altra banda, veiem com una bona part de la ciutat es troba en un interval de 65-70 dB(A). És el cas de la majoria de carrers de l’Eixample amb una orientació de mar a muntanya i, fins i tot, de molts carrers que, tot i constar de menys carrils, són emprats per travessar els barris formats pels nuclis antics de la ciutat. Per exemple, podríem citar el carrer Gran de Gràcia, el carrer de l’Hospital o el carrer de Galileu.
El mapa representa el risc d'exposició a diferents nivells de contaminació acùstica a la ciutat
Els valors expressats s'han relativitzat en funció de la longitud del tram, mentres que es fa servir el gruix de la línia com a indicador de la proporció resultant (a major gruix, major proporció d’habitants per metre de tram de carrer).
Exposició al soroll durant la nit
Tal com ha il·lustrat anteriorment el Mapa estratègic de soroll, l’impacte de la contaminació acústica nocturna deguda al trànsit coincideix força amb la imatge diürna equivalent. En aquest sentit, l’Eixample continua sent una zona amb una exposició elevada i amb molts trams viaris amb nivells alts de soroll, entre 65 i 70 dB(A).
D’altra banda, si posem la lupa sobre els barris i els carrers amb una forta implantació de l’oci nocturn, es poden identificar altres punts crítics no presents en el mapa de dia. Per posar-ne alguns exemples, podríem assenyalar el carrer d’Escudellers i els voltants de la plaça Reial del barri Gòtic. A Gràcia, la plaça de la Vila, la plaça del Sol i el Torrent de l’Olla es presenten com els punts més calents. Al Poble-sec, el carrer de Blai (que és de vianants) també registra nivells alts de soroll a causa del nombre de bars i restaurants amb terrassa.
Finalment, es pot veure com la gran majoria de carrers que no són de l’Eixample es troben en un interval entre 50 a 60 dB(A). Tenint en compte que el conjunt de l’Eixample es troba en uns nivells de soroll superiors, aquesta imatge serveix per veure el caràcter expansiu del problema del soroll a la ciutat durant la nit: pràcticament tots els carrers es troben per sobre de la limitació establerta.
El mapa representa el risc d'exposició a diferents nivells de contaminació acùstica a la ciutat
Els valors expressats s'han relativitzat en funció de la longitud del tram, mentres que es fa servir el gruix de la línia com a indicador de la proporció resultant (a major gruix, major proporció d’habitants per metre de tram de carrer).
ACTUACIONS RELACIONADES
Totes les mesures que busquin reduir la densitat de vehicles que circulen per les vies d’alta densitat de trànsit de la ciutat seran clau en la disminució de l’elevada exposició de la població resident al soroll. Fa anys que l’Ajuntament de Barcelona treballa per millorar la qualitat acústica de la ciutat, però és un problema ambiental que, per solucionar-se, requereix un canvi important en el model de mobilitat o en l’ús de l’espai públic. El percentatge elevat de població exposada a nivells de contaminació mitjans planteja la necessitat de continuar treballant per la pacificació de l’espai públic: de dia, a través de millores urbanístiques (configuració d’interiors d’illa, superilles) i d’infraestructures (eixos viaris i ferroviaris) i de reducció del trànsit, principalment; i al vespre i de nit, incidint en el control de les activitats d’oci, tal com preveuen el Pla per la reducció de la contaminació acústica 2010-2020 o el Pla de mobilitat urbana.
Entre les mesures principals implantades recentment per millorar la qualitat ambiental, tant de contaminació atmosfèrica com acústica, tenim les restriccions de circulació dels vehicles més contaminants, que declaren 95 quilòmetres quadrats de la ciutat com a zona de baixes emissions (ZBE). La ZBE i una altra sèrie de mesures de planificació i gestió de la mobilitat de Barcelona, com la regulació de l’estacionament, el foment del transport públic i la bicicleta, l’impuls del vehicle elèctric o els canvis en el model de ciutat, pretenen marcar l’agenda política amb iniciatives estructurals que impactin positivament en la salut i en el medi ambient.
A més, el nou Pla de mobilitat urbana (2019-2024) en redacció proposa un canvi de model de mobilitat que continua en la línia de l’anterior pla i que potencia els desplaçaments a peu, generant espais segurs i confortables per a vianants, i els mitjans sostenibles (bicicleta i transport públic), alhora que proposa reduir l’ús i la presència del transport privat a motor (cotxes i motocicletes). L’eix principal que es proposa és la mobilitat segura, saludable, sostenible, equitativa i intel·ligent.
En relació amb el control de les activitats d’oci, hi ha factors que intensifiquen els reptes actuals: més sensibilització sobre l’impacte del soroll en el col·lectiu de persones fumadores a l’espai públic i la intensificació de l’activitat turística en determinades zones de la ciutat. En aquest sentit, el foment del civisme és clau. Les campanyes de sensibilització adreçades a persones usuàries d’oci nocturn i a la ciutadania, conjuntament amb el programa educatiu “Sssplau” a les escoles, contribueixen a aquest objectiu. El nou Pla de reducció de la contaminació acústica 2020-2030 que s’està elaborant recull totes aquestes línies i té per objectiu treballar sobre les fonts de soroll per millorar la salut de les persones i la qualitat global de l’espai públic de la ciutat.
El Programa de resiliència de Barcelona és una nova oportunitat per destacar l’esforç d’implementació de mesures de caire estructural per fer front a la contaminació acústica que s’està portant a terme. Entre les oportunitats identificades, hi destaquen accions per desincentivar l’ús del vehicle privat, com ara la conversió de 200 nous quilòmetres de carrers a un límit de 30 quilòmetres/hora, l’elaboració del Pla de mobilitat a peu o la millora de la seguretat viària als entorns escolars de la ciutat.
