INTRODUCCIÓ
Els temes analitzats en aquest capítol busquen conèixer les barreres i les oportunitats que un espai públic pot plantejar a l’hora de fer adequadament la seva funció més social i relacional mitjançant la tipologia d’activitats que s’hi programen. Tot i l’absència d’estudis de referència sobre aquesta qüestió i la dificultat afegida que es tracta d’informació que mai s’havia recollit a l’Ajuntament d’aquesta forma, el que es presenta aquí és un exercici, una primera prova, de territorialització de les activitats programades a l’espai públic i d’estudi del potencial que aquestes activitats poden tenir a l’hora de teixir relacions veïnals.
En aquest paquet de mapes, a partir de la pregunta paraigua “Quin impacte tenen les activitats programades a l’espai públic en les relacions entre la població resident al barri?”, es formulen dues preguntes més que ens ajuden a acotar la resposta en forma de dos mapes:
Mapa A: Quins espais públics de la ciutat estan sotmesos a una densitat d’activitat més alta?
Mapa B: Quines parts de la ciutat tenen més potencial de generar cohesió social entre la seva població resident sobre la base de les activitats que s’hi duen a terme?
Així, en aquest capítol, cadascun dels mapes respon a una de les preguntes plantejades. Tots dos parteixen d’una mateixa capa d’informació, que són les activitats programades a l’espai públic, i cadascun fa una lectura diferent de la informació: d’una banda, mitjançant el càlcul de la densitat d’activitats que tenen lloc a l’espai públic i, de l’altra, fent una valoració de la capacitat que puguin tenir aquestes activitats de generar cohesió social entre els veïns i veïnes del barri on s’ubica l’activitat.
En aquest sentit, l’estudi va plantejar-se principalment com una reflexió al voltant del concepte de sobreocupació, així com al voltant del risc de pèrdua dels teixits veïnals i en quin moment podem definir que ja hi ha massa activitats programades o si aquestes activitats responen realment a les necessitats i demandes del veïnat i, per tant, comença a decréixer la funció social que exerceixen els espais públics. L’objectiu, en un futur, seria el d’establir llindars d’ús intensiu segons el tipus d’activitat que s’hi programa. Es parla molt dels beneficis de l’espai públic com a generador de cohesió social per les seves qualitats d’espai de trobada, però, com ho podem mesurar? A Barcelona, una ciutat especialment densa, adquireix una importància especial que l’espai públic faci la funció de proveir d’aquest tipus de servei.
DENSITAT D'ACTIVITATS
Quins espais públics de la ciutat estan sotmesos a una densitat d’activitat més alta?
El mapa de densitat d’activitats (o esdeveniments) fa referència a l’índex d’activitats a l’espai públic pel que fa a la intensitat de les activitats programades que s’hi acullen. El tractament i la visualització de dades és un càlcul de densitat de les activitats que es tenen recollides a partir de la combinació de les agendes d’esdeveniments, tant de les activitats que ocorren en un espai únic com de les itinerants. El sumatori d’afectacions sobre cada casella hexagonal dona un mapa de densitat d’ús de l’espai públic.
Entre les més de dues mil activitats analitzades durant l’any 2018 s’han detectat 762 espais diferents on es programen activitats; per tant, en general podríem dir que les activitats estan força repartides. El risc, però, és principalment que un nombre molt reduït d’espais (2%), sobretot del centre de la ciutat, tenen una densitat molt alta d’activitats per setmana. Per exemple, a la plaça de Sant Jaume hi ha alguna activitat programada almenys un dia de cada dos i a la plaça de Catalunya, un de cada tres. Pel que fa als horaris en què tenen lloc les activitats, el 44% es fan al matí i el 33%, a la nit. Els barris amb més risc de patir sobreactivitat als seus espais públics són, per ordre, Sant Antoni, el Gòtic, la Vila de Gràcia i Sant Andreu.
COHESIÓ SOCIAL
Quines parts de la ciutat tenen més potencial de generar cohesió social entre la seva població resident?
El mapa de cohesió social pretén fer una interpretació de com varia el potencial de cohesió social entre la població resident en el territori en funció de les activitats programades que s’hi fan. Partint d’aquesta premissa, s’ha treballat amb la informació recollida de les agendes d’esdeveniments de la ciutat i, a més, s’ha fet una valoració dels espais amb potencial de provocar situacions de relació social i s’ha creat un coeficient de cohesió que s’explica més endavant. Així, s’han inclòs en l’anàlisi altres dades d’elements que potencialment contribueixen a millorar la cohesió social, com ara les associacions de veïns i veïnes i de pares i mares, els comerços de proximitat i els mercats i fires de carrer.
Així, els criteris de visualització s’han fet sobre la base d’un coeficient de cohesió que s’ha donat a cada una de les activitats seguint les pautes següents:
| Coeficient de cohesió | Tipologia d'activitats |
|---|---|
| 0 | Activitats esporàdiques o anuals que s’organitzen en un espai determinat sense que tinguin relació amb l’espai com a tal o amb la població veïna (p. e., manifestacions, maratons o grans esdeveniments de ciutat). |
| 2 | Mercats i fires no alimentaris |
| 4 | Activitats esporàdiques o anuals en les quals, malgrat que són de gran format, el veïnat hi està molt implicat, tant en l’organització com en la participació. En aquesta categoria, hi entraria, per exemple, la Festa Major de Gràcia. |
| 5 | Mercats alimentaris de barri periòdics i comerços de proximitat |
| 6 | Activitats esporàdiques o anuals de petit format, majoritàriament de barri, organitzades sovint pels actors cívics del barri o per l’Ajuntament amb l’objectiu de dinamitzar el barri. En aquesta categoria, hi entrarien des de festes de barri fins a tallers familiars, activitats per a gent gran o concerts per a joves |
| 8 | El coeficient més alt s’estableix en la seu de les associacions de pares i mares i associacions de veïns i veïnes. S’ha considerat que aquest tipus d’associacions són, majoritàriament, les més compromeses a l’hora de generar cohesió social als barris. Per tant, malgrat que no es tracta d’activitats específiques a l’espai públic ni les seus de les associacions són representatives estrictament del lloc on s’organitzen les activitats, s’ha considerat una aproximació prou important com per incloure-la en l’estudi. |
En funció dels criteris i les puntuacions de la taula anterior, s’ha sumat el seu valor a la cel·la hexagonal on s’ubica aquesta activitat o espai i s’hi ha afegit el 50% del valor de cohesió de les activitats que es troben a 100 metres de distància. Això ens dona un “mapa de calor” de la densitat d’activitat. El sumatori dels valors de cohesió que cada espai o activitat té assignats, sobre cada casella hexagonal, dona un mapa de densitat del potencial de cohesió a l’espai públic.
Del gran nombre d’activitats, la distribució de concentracions per tipologia d’activitats és la següent:
• Nombre més alt de comerços de proximitat: la Vila de Gràcia, la Dreta de l’Eixample, el Raval, la Sagrada Família i l’Antiga Esquerra de l’Eixample.
• Nombre més alt de mercats i fires de carrer: el Raval; les Corts; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i el Gòtic.
• Nombre més alt d’activitats amb potencial de cohesió: la Vila de Gràcia, la Dreta de l’Eixample, Sant Andreu del Palomar, Sant Gervasi - la Bonanova, i les Corts.
Si fem el sumatori de tots els paràmetres considerats, els barris amb més potencial de generar cohesió social als seus espais públics són la Vila de Gràcia, la Dreta de l’Eixample, Sant Andreu del Palomar, Sant Gervasi - la Bonanova i les Corts.
ACTUACIONS RELACIONADES
Els mapes de vulnerabilitat ens faciliten una guia per dirigir territorialment les actuacions prioritàries a la ciutat. En aquest cas, ens mostren una primera aproximació de l’activitat que es porta a terme a l’espai públic de la ciutat i, d’acord amb allò que s’observa en el primer mapa, Barcelona és una ciutat amb nombroses activitats programades al llarg del territori i s’hi detecta una certa concentració en àmbits específics, sovint relacionats amb els espais amb més pressió turística.
En aquest capítol s’ha desenvolupat una metodologia que permet fer una primera valoració del risc d’impacte de les activitats en l’espai públic. En aquest cas, és molt interessant la comparativa entre els dos mapes. Si sobreposem els àmbits amb més concentracions d’activitat amb les zones amb potencial de cohesió, trobem que pràcticament un és el negatiu de l’altre, és a dir, que les activitats que es programen en aquests espais “sobreocupats” no contribueixen a enriquir el teixit social de la zona. Per exemple, això ocorre a la major part de la zona del litoral del districte de Sant Martí i, al mateix districte, a Diagonal entre les Glòries i el Fòrum. Dins l’Eixample, passa el mateix a la Gran Via entre el passeig de Gràcia i la plaça d’Espanya, i a Ciutat Vella als voltants del parc de la Ciutadella, més concretament al passeig de Pujades, al passeig de Lluís Companys i a la ronda de Sant Pere. Al districte de Sants trobem el mateix fenomen a l’àmbit de l’avinguda de la Reina Maria Cristina i els voltants.
Cal tenir en compte que es tracta de mapes que requereixen una lectura a gran escala i que cal contextualitzar els riscos globalment. S’han elaborat a escala de ciutat i, malgrat que es busca un nivell de detall territorial, es tracta d’una interpretació feta a partir d’aproximacions i que requerirà un estudi específic en els àmbits d’actuació seleccionats. En aquest sentit, fa temps que a l’Ajuntament de Barcelona, des del lideratge de la Direcció de Turisme, es treballa per millorar la gestió dels espais de gran afluència (EGA), que en gran part coincideixen amb els espais detectats en la interpretació conjunta dels mapes. La ciutat està liderant projectes de gestió dels espais amb una presència elevada de turistes, com el CityFlow en el marc del projecte europeu KIC Urban Mobility, per desenvolupar un sistema de suport per a la gestió de masses i l’estudi de redistribució de fluxos als voltants de la Sagrada Família, o el tancament de la plaça de Sant Felip Neri a fi de recuperar-ne l’ús per a l’escola en horaris lectius.
