Cada cop menys aigua: Barcelona necessitarà recursos hídrics addicionals

L’aigua és un element essencial per al funcionament tant dels ecosistemes naturals com dels sistemes urbans. A l’entorn mediterrani, a més a més, l’aigua és un recurs escàs i molt preuat ja que el clima mediterrani es caracteritza per la combinació d’una sequera estival més o menys llarga amb una gran variabilitat interanual de les precipitacions, coincidint l’època eixuta amb l’època més càlida, que a més es l’època de més demanda d’aigua. Aquests fets obliguen a gestionar els recursos hídrics de forma integral, entenent la complexitat de tot el seu cicle per intentar donar resposta a les múltiples demandes dels ecosistemes naturals i dels sistemes urbans.

Cada any entren a Barcelona uns 200 hm3 d’aigua (80.000 piscines olímpiques) en forma d’aigua potable, aigua de pluja o com a extracció local d’aigües freàtiques. La ciutat, però, presenta un sistema d’abastament deficitari, ja que un de cada quatre anys els recursos són inferiors o molt propers a la demanda. Actualment s’ha anat resolent amb les reserves dels embassaments dels anys anteriors, però la garantia d’abastament només és per a un any.

L’efecte que pot tenir el canvi climàtic en el cicle de l’aigua, tal com semblen indicar les diverses projeccions, és una disminució dels recursos hídrics i una variabilitat més gran de la seva disponibilitat, la qual cosa fa que s'incrementin els períodes de sequera. D’altra banda, també es preveu un lleuger augment de la demanda, degut al creixement demogràfic a mitjan segle.

El cicle de l’aigua a Barcelona i el seu entorn

Barcelona i el seu entorn metropolità concentra una part molt important de població i d’activitats econòmiques, les quals tenen unes necessitats d’aigua que no es poden cobrir amb els recursos hídrics propis de l’entorn més proper (final de conca del Llobregat i del Besòs). Per això, actualment, una part important de l'abastament d’aigua potable es duu a terme amb recursos de conques externes. Els altres tipus d’aigües que completen i formen el cicle hídric a la ciutat són les aigües freàtiques, les aigües dessalinitzades, les aigües pluvials, les aigües residuals i les aigües depurades o regenerades.

L'aigua potable

L’aigua potable que arriba a Barcelona forma part d’una gran xarxa d’abastament interconnectada anomenada xarxa del sistema Ter-Llobregat (xarxa ATLL). La xarxa ATLL s’abasteix majoritàriament de les aigües superficials de les conques dels rius Llobregat i Ter. També s’extreuen aigües subterrànies del delta del Llobregat (i, en menor mesura, del riu Besòs). Per últim, una part menor de l’aigua per potabilitzar es capta al mar i es dessalinitza.

Xarxa d’abastament d’aigua potable en alta del Sistema Ter-Llobregat .Font: Web d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL, 2017)

Degut a la demanda important que s’hi concentra, la gestió dels embassaments dels rius Ter i Llobregat es fa de manera conjunta i, en funció de les reserves dels recursos superficials, es gestiona la resta de recursos que complementen la xarxa (aigües subterrànies i aigües dessalinitzades) amb l’objectiu de mantenir el màxim temps possible l’aigua que hi ha als embassaments. Des de gener del 2018 s’apliquen unes normes d’explotació coordinada a la xarxa del Ter-Llobregat segons el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera (PES) (pendent d’aprovació definitiva), redactat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que estableix diverses accions segons els escenaris definits.

Evolució del tipus de recurs hídric que abasteix l’àrea metropolitana. Font AMB

Producció d’aigua potable a la xarxa Ter-Llobregat (Mitjanes plurianuals). Font ACA

La irregularitat del règim pluviomètric mediterrani ha provocat que els darrers 30 anys les reserves del sistema Ter-Llobregat hagin estat un 20% del temps per sota el límit d’alerta de sequera, situat històricament en els 250 hm3.

Evolució Sistema Ter –Llobregat (1982-2018) amb escenaris del PES

L’aigua de pluja

L’entrada natural de l’aigua de pluja varia any rere any degut a la climatologia variable de la zona. Això fa que sigui un recurs disponible en moments puntuals i de manera molt canviant, que en dificulta el màxim aprofitament.

El principal volum d’aigua de pluja caiguda es converteix en aigua d’escorrentia que es recull a la xarxa de clavegueram de la ciutat. També hi ha aigua de pluja que rega les zones verdes de la ciutat o recarrega l’aqüífer a través de les zones permeables.

D'altra banda, una part important de l’aigua de pluja caiguda torna a l’atmosfera per l’efecte de l'evapotranspiració.

L’aigua freàtica (per a usos no potables)

Gran part de l’extracció d’aigua freàtica per a usos no potables és de pous privats, bàsicament per a usos industrials (per exemple, al polígon industrial de la Zona Franca). Però també existeix una xarxa de pous de titularitat municipal en què s'extreu aigua per al reg dels espais verds, la neteja de carrers, les fonts ornamentals o per a dependències municipals. Per últim, també s’extreu una quantitat d’aigua freàtica considerable a diferents punts de la xarxa del metro per evitar que l’aqüífer en faci malbé les instal·lacions.

Les aigües residuals

Les aigües residuals són la principal sortida d’aigües en el cicle de l’aigua urbà. Aquestes són recollides per la xarxa del clavegueram i transportades fins a les estacions depuradores (EDAR) del Besòs, del Llobregat i, en menor mesura, de Vallvidrera, on són tractades.

Les aigües que arriben a les EDAR són, en temps secs, les aigües residuals o utilitzades pel sector domèstic, industrial i municipal, i en episodis de pluja, la barreja de l’aigua residual i de l’aigua pluvial que entra al clavegueram.

Les aigües depurades o regenerades

Les aigües residuals tractades a les EDAR tornen al seu cicle natural i són abocades al medi receptor mitjançant conduccions especials o emissaris submarins, mirant de no alterar els sistemes naturals, o bé tenen una depuració addicional amb un tractament complementari de regeneració (ERA), que els permet assolir la qualitat fisicoquímica i sanitària adequada per poder-se reutilitzar com a aigua regenerada.


Els usos compatibles de l’aigua regenerada són com a barrera contra la intrusió salina, com a ús ambiental al riu, com a reg agrícola, o com a manteniment de zones humides i ús industrial.


En el context territorial de Barcelona, els usos industrials tenen un gran potencial, ja que, per proximitat, les empreses situades al polígon de la Zona Franca poden ser un consumidor important d’aigua regenerada en els processos que no requereixen la qualitat de l’aigua potable.

Demandes i consums al sistema urbà de Barcelona

El sector domèstic és on hi ha un consum més alt d’aigua a la ciutat de Barcelona, que representa el 38,2% del total. En aquest cas, el sector domèstic només consumeix aigua de qualitat potable. En segon lloc hi ha el comercial i industrial, que representa el 22,9%. Però en aquest cas, a més de ser un ús cobert per aigua potable, també hi ha una part important coberta per aigua freàtica. En tercer lloc, amb un 21,8%, hi ha l’aigua que va a parar a l’espai públic, que inclou tant l’aigua de pluja d’escorrentia com la que s’usa per netejar els carrers.

Consum del total d’aigües per a les diferents demandes (2012). Font: Barcelona Regional

Analitzant l’evolució dels principals consums d’aigua (domèstic i comercial / industrial i municipal) es constata una reducció de consum d’aigua potable en tots aquests sectors. Però destaca especialment la reducció del 17% en el sector domèstic, on, al llarg d’aquests anys, la conscienciació de la població ha tingut un paper molt important, fins a arribar a un consum per càpita relativament baix, d’uns 107 litres per habitant i dia durant el 2018 (l'OMS estableix que el límit mínim necessari és de 100 l/hab./dia). En aquest sentit, un dels objectius estratègics del pla Clima per a l’any 2030 és assolir un consum d’aigua potable domèstica inferior a 100 l/hab./dia.

Evolució del consum d’aigua de Barcelona per sectors. Font: Barcelona Regional

Evolució del consum domèstic d'aigua per habitant i dia. Font: Barcelona Regional

A partir dels consum ponderats per tipologia d’habitatge, s’ha representat el consum per habitant per barri al mapa següent. Alguns dels barris tenen un consum molt per sobre de la mitjana de la ciutat a escala d’habitant, com és el cas dels barris de Pedralbes, Sant Gervasi–la Bonanova, les Tres Torres, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. En canvi, els barris amb un consum menor per càpita estan predominantment als districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Horta–Guinardó i Sants.

Consum d’aigua per habitant i per barri (l/habitant*dia). Font: Barcelona Regional

Les competències municipals

L'Ajuntament de Barcelona no executa directament la competència de proveïment d’aigua potable, tot i que pot participar en una gestió més bona de l'aigua de manera general o, en cas de sequera, mitjançant la reducció del consum municipal superflu i la realització de campanyes de conscienciació dels usuaris. Conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, actua també com a autoritat sanitària de control de la qualitat de les aigües de xarxa, per mitjà de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). A més, l’Ajuntament, a través de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana i gràcies a una concessió de l’ACA, també s’encarrega de gestionar l’aigua freàtica que s’obté del subsol de la ciutat per al subministrament en baixa per als usos municipals permesos (abastament sense ús de boca),

El cicle de l'aigua en la situació actual

Demandes i consums d’aigua actuals a Barcelona

A Barcelona, l’any 2012, van entrar uns 197 hm3 d’aigua a la ciutat de Barcelona, en forma d’aigua potable, aigua de pluja o com l’extracció local d’aigües freàtiques. Pel que fa a les sortides d’aigua de la ciutat, les principals són les aigües residuals, les aigües pluvials d’escorrentia i l’evapotranspiració.

Origen de les entrades d’aigua al sistema urbà de Barcelona (2012). Font: Barcelona Regional

A continuació, es mostra un esquema general de les principals entrades i sortides en el cicle de l’aigua a Barcelona (dades del 2012).

Esquema general del cicle de l’aigua en la situació actual (2012). Font: Barcelona Regional

El canvi climàtic en el cicle de l'aigua

L’afectació del canvi climàtic sobre el cicle de l’aigua ha estat analitzat per a l’escenari compromès, que correspon al fet que globalment es redueixin les emissions segons els acords de París (escenari RCP4.5) i per a mitjan segle. Per a l’any 2050 es preveu el següent:

• Un increment de la demanda d’aigua potable en un 4%.
• Una reducció del 12% dels recursos superficials de les conques Ter i Llobregat.
• Una reducció del 9% dels recursos freàtics de la conca del Llobregat, Besòs i aqüífers locals.

Això comportarà la necessitat d’un recurs addicional d’aigua potable general per a l’àrea metropolitana de Barcelona de 34 hm3/any, i que concretament per a la ciutat de Barcelona s’ha estimat en 18 hm3/any.

A continuació es mostra el cicle de l’aigua a Barcelona projectat per a l’any 2050.

Esquema general del cicle de l’aigua en l’escenari compromès (2050). Font: Barcelona Regional

Capacitat adaptativa

Davant la perspectiva d’una disminució dels recursos hídrics, més variabilitat i un lleuger increment de la demanda, és important preveure els possibles efectes del canvi climàtic, anticipar-s'hi i implementar les mesures d’adaptació necessàries per enfocar els possibles canvis amb un grau més gran de resiliència.

Actualment, l’abastament d’aigua de Barcelona i la seva àrea metropolitana depèn de la xarxa ATLL, que es basa, principalment, en l’aprofitament de recursos hídrics superficials procedents, en gran part, de conques externes. Cal fer un replantejament de tot el cicle de l’aigua amb una gestió més eficient, diversificada i sostenible dels recursos hídrics.

A l’Ajuntament de Barcelona ja existeixen diferents plans i actuacions enfocats principalment a gestionar la demanda, implementar mesures tecnològiques d’eficiència i incloure recursos hídrics alternatius. Actualment s’estan treballant i potenciant noves iniciatives en aquest àmbit, a diferents escales i amb caràcter multifuncional, dins el seu marc competencial.

El 2020, es preveu l’aprovació definitiva de la nova edició del Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB), que té com a objectiu la substitució progressiva del consum d’aigua potable per l’ús de recursos hídrics alternatius, com ara l’aigua freàtica, l’aigua regenerada, les aigües pluvials d’escorrentia i de coberta, les aigües grises i l’aigua de mar, en els casos que no es requereixi la qualitat d’aigua potable.

En aquest pla també s'ha dut a terme una anàlisi de les característiques i particularitats dels diversos tipus d’aigua no potable, i, alhora, s'han analitzat els requisits de qualitat dels diversos usos. També s'hi estableixen les bases per a la creació d’una futura ordenança que reguli l’ús dels recursos hídrics alternatius a la ciutat.

El 2018 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Protocol d'actuació per risc de sequera de la ciutat de Barcelona (annexat al Pla de protecció civil municipal [PPCM]), que té per objectiu prevenir i avançar-se a les possibles situacions de sequera, establint mesures preventives i definint un model d’actuació dels serveis municipals quan hi hagi situació de sequera a la ciutat. Aquest protocol s’emmarca dins el pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera (PES) de l’Agència Catalana de l’Aigua (pendent d’aprovació definitiva), i estableix diverses mesures correctores graduades segons els escenaris definits al PES, consistents en accions de sensibilització i comunicació a la ciutadania i accions concretes per estalviar aigua en serveis o activitats que generen més consum.

Tant al PLARHAB, al PPCM–Protocol per situació de sequera com al pla Clima es plantegen un seguit d’accions per intentar reduir la pressió a la demanda d’aigua potable i fer més eficient el cicle de l’aigua, per exemple:
1. Fomentar l’estalvi d’aigua a escala domèstica mitjançant campanyes de comunicació.
2. Utilitzar aigua freàtica per a tots els usos municipals que no requereixin una qualitat d’aigua potable (+2,7 hm3).

Xarxa freàtica actual i actuacions d'ampliació i millora. Font: Pla Tècnic per l’aprofitament dels Recursos Hídrics alternatius a Barcelona (2020). Ajuntament de Barcelona

3. Utilitzar aigua regenerada per als usos industrials (+5 hm3).
4. Protegir les aigües subterrànies de Barcelona, potenciant-ne la infiltració als espais que són permeables i no s'hi fa un ús del subsol.
5. Explotar el recurs freàtic de l’aqüífer del Besòs, com a aigua potable (+ 12 hm3/any).

Aqüífers presents a Barcelona i voltants. Font: Barcelona Regional, a partir de la informació de l’Agència Catalana de l’Aigua

6. Potenciar l’ús de les aigües grises en els nous desenvolupaments d’habitatges o en les rehabilitacions (+1,3 hm3).

Els consums a la llar. Font: Barcelona Regional

7. Aplicar principis de sostenibilitat amb l’estalvi, i l’ús responsable i eficient de l’aigua.
8. Aprofitar les aigües pluvials: recollida i aprofitament de l’aigua de pluja i promoció de sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS).
Analitzant conjuntament el seguit de mesures proposades, es pot arribar a suplir el volum d’aigua potable addicional mitjançant actuacions que redueixen la pressió a la demanda d’aigua potable en els usos que no en requereixen i amb la utilització de recursos locals per generar-ne.
Així, doncs, el dèficit de 18 hm3 estimat inicialment, es podria cobrir amb l’adopció de les mesures plantejades, que suposarien aproximadament uns 21 hm3. És a dir que si s’adopten les mesures previstes, es pot arribar a contrarestar l’efecte de reducció de recursos hídrics associat al canvi climàtic.