En el cas de Barcelona, es considera que hi ha onada de calor quan les temperatures màximes superen els 33,1 ºC durant tres dies consecutius o més. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, especialment en els grups més vulnerables, com ara la gent gran, els nadons, les persones amb discapacitat física o intel·lectual que tenen limitada la mobilitat i l'autocura, les persones amb patologies cròniques, les que prenen medicació que actua sobre el sistema nerviós central i les que viuen en condicions socials precàries. S'estima que el nombre de morts com a conseqüència de l'onada de calor del 2003 va ser de 411 (Borrell), tot i que segons altres estudis aquesta xifra s’eleva fins als 537 (Tobias) i 665 morts (Martínez-Navarro, F.).
En total s’han comptabilitzat 8 onades de calor a la ciutat en els últims 34 anys, i les zones més vulnerables es concentren en barris més propers al sector Besòs, part d’Horta i gran part del districte de Sants-Montjuïc.
L’increment de temperatures tindrà conseqüències sobre la salut, però no només les onades de calor. L’augment de temperatures a les nits també hi pot incidir, ja que el període de descans nocturn és el moment en què les persones es recuperen de la calor soferta durant tot el dia.
Aquestes són les projeccions climàtiques per a Barcelona que ha fet el Servei Meteorològic de Catalunya pel que fa a temperatures màximes i onades de calor:
Si s’analitza la distribució territorial de les dues darreres onades de calor a Barcelona, es pot veure que les zones amb uns valors de temperatura més alts se situen a la zona de les Corts - la Nova Esquerra de l’Eixample, al districte de Nou Barris i a Ciutat Vella. Per contra, les zones amb unes temperatures menys altes se situen a la zona litoral, concretament a la zona de la Barceloneta i el Poblenou.
Per conèixer l’efecte global de la calor sobre la ciutat, s’han estudiat diversos factors que fan la ciutat més vulnerable a patir les conseqüències de la calor, i que, a més a més, no es distribueixen de manera homogènia sobre el territori.
Una vegada analitzats els paràmetres de vulnerabilitat, s’han superposat amb les zones que van estar exposades a temperatures més altes durant l’onada de calor del 2015, ja que va ser la més extrema de les dues que s’han estudiat.
Per fer-ho, el primer pas és passar la temperatura de l’onada del 2015 a secció censal i diferenciar les zones en funció de les temperatures més altes i més baixes. En segon lloc, es creua aquest mapa de calor amb els factors de vulnerabilitat que s’han tingut en compte i que estan relacionats amb característiques poblacionals, urbanes, energètiques i socioeconòmiques del teixit urbà, tal com es descriu més endavant.
Això ens permetrà veure les zones on és més prioritari actuar, ja que els efectes sobre la població són majors, i quin tipus de mesures cal implementar (increment de verd, protecció de la població sensible, millora de l’eficiència energètica dels edificis o mesures socioeconòmiques).
A l’hora de plantejar una possible aproximació a la vulnerabilitat a les onades de calor, s’ha consultat l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) per determinar conjuntament quines variables eren les més rellevants per caracteritzar la vulnerabilitat a tota la ciutat.
Com a resultat d’aquestes consultes es va concloure que els aspectes més rellevants per determinar la vulnerabilitat davant les onades de calor estaven relacionats bàsicament amb característiques poblacionals, urbanes, energètiques i socioeconòmiques.
A continuació s’analitza territorialment aquests paràmetres, per veure quines zones de la ciutat tenen més o menys risc.
Els mapes mostren la informació a nivell de secció censal, ja que gran part de la les dades utilitzades tenen aquest nivell de detall. La seva representació es basa en la normalització del paràmetre, és a dir, en la desviació respecte de la mitjana de la ciutat. Així, s’indica en gamma de colors verds els valors que estan millor, es a dir que tenen una menor vulnerabilitat a la calor, i en gamma de colors vermells les zones que estan pitjor.
Per intentar caracteritzar el grau d’atenuació o vulnerabilitat que ofereixen els edificis residencials davant les onades de calor, ja que és on més temps passen les persones i sobretot és el lloc de descans nocturn, s’ha agafat el paràmetre del comportament energètic dels edificis. En concret, s’ha agafat la demanda teòrica de fred per diferents tipologies d’edificis*, on més demanda d’energia per refrigerar significa que és més vulnerable davant les onades de calor.
(*Segons la caracterització de les tipologies d’edificis residencials de Barcelona feta per Barcelona Regional dins els treballs duts a terme per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla d'energia, canvi climàtic i qualitat ambiental [PECQ].)
Font: Estudi dels impactes del canvi climàtic a Barcelona elaborat per Barcelona Regional.
Les onades de calor són especialment perjudicials per a certs col·lectius com el ancians, els nadons i els malalts crònics. Dels diferents grups de risc s’ha considerat rellevant només agafar el grup d’ancians. Aquesta discriminació s’ha fet perquè els nadons, normalment, en situacions d’altes temperatures es troben força protegits i vigilats pels seus cuidadors. En el cas dels malalts crònics, s’ha desestimat incloure’ls per la dificultat d’obtenció de dades d’ubicació d’aquest col·lectiu de risc. L’edat de tall considerada ha estat la de la població major a 75 anys, tal i com ja esmentava un estudi del CREAL basat en l’onada de calor a Barcelona de l’any 2003 i, també, segons el criteri de l’ASPB.
A partir de les dades del padró de 2015, el mapa mostra, a nivell de secció censal, les zones de la ciutat on hi ha major o menor concentració de població > 75 anys respecte de la mitjana a Barcelona.
La manca de verd s’ha inclòs com un dels aspectes urbans determinants perquè augmenti la vulnerabilitat a les altes temperatures. L’efecte de la vegetació enmig de la trama urbana fa de termoregulador i mitiga les altes temperatures. Per analitzar la presència o manca de vegetació a la ciutat, s’ha utilitzat l’índex NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) que, a través d’imatge satèl•lit, avalua la quantitat i la qualitat de la vegetació.
A continuació es mostra el valor de l’índex NDVI traslladat a nivell de secció censal, i s’indica les zones que tenen una presència de verd propera a la mitjana de la ciutat, per sota (tons vermells) i per sobre (tons verds).
Un bon indicador que mostra les característiques socioeconòmiques és el d’instrucció insuficient. Aquest indicador el va proporcionar l’Agència de Salut Pública de Barcelona i indica el tant per cent de població a partir de 16 anys que és analfabeta o sense estudis, respecte del total de la població dins aquesta franja d’edat, i mostra una situació socioeconòmica que podria fer-los més vulnerables a les onades de calor.
La informació es mostra a nivell de secció censal.
Una vegada identificats els 4 paràmetres que es consideren més representatius -i amb dades disponibles per poder-los representar territorialment- per analitzar el grau de vulnerabilitat de les diferents zones de Barcelona, s’han agregat i representat en un únic mapa.
Aquest mapa permet obtenir una aproximació a la vulnerabilitat global de la ciutat a les onades de calor.
A partir del fet de determinar quina és la vulnerabilitat de la ciutat, és important creuar aquesta informació amb la de les zones que van estar més exposades a altes temperatures durant les onades de calor. Això, per exemple, ens ajudarà a detectar els punts de la ciutat més vulnerables i que, a més, van enregistrar unes temperatures més altes. Aquests llocs són els principals punts on actuar.
En aquest apartat s’analitza la vulnerabilitat total de la ciutat davant l’onada de calor del 2015 —ja que va ser la més calorosa de les dues que s’han estudiat—, i la vulnerabilitat parcial respecte de cadascun dels quatre factors considerats, ja que cada paràmetre té zones diferents on els seus efectes són majors. Aquests mapes ajudaran a concretar les mesures de cada tipus —increment de verd, eficiència energètica dels edificis o mesures socioeconòmiques— als diversos barris i on és prioritari actuar.
El mapa mostra en color càlid les zones amb més nivell de vulnerabilitat tenint en compte l’exposició més gran del territori a temperatures altes i la concentració d’edificis de tipologies caracteritzades amb una demanda teòrica de refrigeració més alta.
El mapa mostra les zones de la ciutat que són més o menys vulnerables que la mitjana de Barcelona considerant-ne el grau d’exposició (temperatures màximes enregistrades durant l’onada de calor del 2015) i la concentració de població més gran de 75 anys.
El mapa mostra les zones de la ciutat que són més o menys vulnerables que la mitjana de Barcelona, considerant-ne el grau d’exposició (temperatures màximes enregistrades durant l’onada de calor del 2015) i una menor presència de verd.
El mapa mostra en color càlid les zones amb més nivell de vulnerabilitat tenint en compte l’exposició més gran del territori a temperatures altes i la concentració de població amb formació insuficient, que segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, és l’indicador més representatiu dels col·lectius vulnerables a la calor en l’àmbit socioeconòmic.
El mapa mostra en color càlid les zones amb més nivell de vulnerabilitat, tenint en compte l’exposició més gran del territori a temperatures altes i el nivell de vulnerabilitat global del territori, resultant de l’agregació dels quatre paràmetres considerats.
Malgrat que el canvi climàtic farà augmentar la intensitat i freqüència dels episodis de calor, no es tracta d’un risc nou per a Barcelona, i la ciutat ja aplica mesures per combatre’n els efectes sobre la salut. El conjunt d’aquestes mesures i les característiques de la ciutat que la fan més resilient davant la calor, és el que anomenem capacitat adaptativa.
Entre aquestes destaquen, per exemple, el Pla específic d’emergència municipal per onades de calor, o altres mesures estructurals que ja s’estan començant a implementar, com ara incrementar la quantitat i la qualitat del verd a la ciutat, ja que proporciona ombra i frescor —en alguns parcs la temperatura pot arribar a baixar fins a 3 ºC—, o fomentar la rehabilitació energètica per millorar el confort tèrmic i les característiques dels edificis i els equipaments públics.
El Pla Clima impulsa una nova línia d’acció anomenada “Espais de refugi climàtic” per promoure la creació o adequació d’espais on es pugui dirigir la població en cas d’episodis de calor. En l’Estudi dels impactes del canvi climàtic a Barcelona es va fer una primera anàlisi dels equipaments i espais verds de la ciutat que es va considerar que podrien oferir aquest servei, amb l’objectiu de tenir una primera aproximació del grau de cobertura territorial i amb relació a la població vulnerable de refugis potencials. Actualment s’està aprofundint en el detall d’aquest estudi.
Per a més informació sobre aquesta i altres mesures, podeu consultar el contingut del pla Clima:
És important saber a quins llocs pot anar la població més vulnerable en el moment d’una onada de calor per protegir-se dels seus efectes. Per fer un primer estudi del grau de cobertura territorial i amb relació a la població vulnerable (> 75 anys) de potencials espais de refugi existents, s’ha escollit els equipaments públics de gran capacitat i que poden tenir unes millors condicions de confort climàtic, ja sigui perquè disposen d’aire condicionat o d’altres elements per refrescar.
Els equipaments refugi que s’han considerat són els següents:
- Biblioteques públiques
- Complexos esportius*
*Val a dir que part dels complexos esportius no disposen d’aire condicionat i, per tant, no serien els llocs més adequats per acollir població en moments d’altes temperatures. Però per dur a terme aquest anàlisi no s’ha disposat d’ informació sobre la climatització d’aquests espais, així que s’han inclòs tots. En fases posteriors, caldrà afinar més aquest anàlisi per saber quins són els equipaments refugi més adequats.
Però la ciutat de Barcelona també té altres elements que poden actuar com a zona d’acollida a la població en els moments més calorosos: els parcs urbans. S’han escollit els parcs que tenen una presència de verd destacat i que tenen una superfície relativament gran (més d’1 ha).
El mapa mostra el grau de cobertura territorial de parcs i equipaments refugi potencials mesurat en temps de desplaçaments a peu de fins a 10 minuts.
També s’ha analitzat el grau de “saturació potencial” d’aquests equipaments i parcs refugi, és a dir la capacitat d’acollir la població potencial més vulnerable (>75 anys) que tenen al voltant, tenint en compte que l’àrea establerta per a cadascun d’aquests espais és de 10 minuts de desplaçament caminant. El mapa mostra una gradació de colors on les àrees marcades en vermell i carbassa tenen una població potencial vulnerable força alta (de més de 2.000 persones majors de 75 anys).