Cada cop més calor amb efectes directes sobre la salut

En el cas de Barcelona, es considera que hi ha onada de calor quan les temperatures màximes superen els 33,1 ºC durant tres dies consecutius o més. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, especialment en els grups més vulnerables, com ara la gent gran, els nadons, les persones amb discapacitat física o intel·lectual que tenen limitada la mobilitat i l'autocura, les persones amb patologies cròniques, les que prenen medicació que actua sobre el sistema nerviós central i les que viuen en condicions socials precàries. S'estima que el nombre de morts com a conseqüència de l'onada de calor del 2003 va ser de 411 (Borrell), tot i que segons altres estudis aquesta xifra s’eleva fins als 537 (Tobias) i 665 morts (Martínez-Navarro, F.).

Avui

En total s’han comptabilitzat 8 onades de calor a la ciutat en els últims 34 anys, i les zones més vulnerables es concentren en barris més propers al sector Besòs, part d’Horta i gran part del districte de Sants-Montjuïc.

Demà

L’increment de temperatures tindrà conseqüències sobre la salut, però no només les onades de calor. L’augment de temperatures a les nits també hi pot incidir, ja que el període de descans nocturn és el moment en què les persones es recuperen de la calor soferta durant tot el dia.


Aquestes són les projeccions climàtiques per a Barcelona que ha fet el Servei Meteorològic de Catalunya pel que fa a temperatures màximes i onades de calor:

Exposició

Si s’analitza la distribució territorial de les dues darreres onades de calor a Barcelona, es pot veure que les zones amb uns valors de temperatura més alts se situen a la zona de les Corts - la Nova Esquerra de l’Eixample, al districte de Nou Barris i a Ciutat Vella. Per contra, les zones amb unes temperatures menys altes se situen a la zona litoral, concretament a la zona de la Barceloneta i el Poblenou.

Factors de vulnerabilitat

Per conèixer l’efecte global de la calor sobre la ciutat, s’han estudiat diversos factors que fan la ciutat més vulnerable a patir les conseqüències de la calor, i que, a més a més, no es distribueixen de manera homogènia sobre el territori.

Una vegada analitzats els paràmetres de vulnerabilitat, s’han superposat amb les zones que van estar exposades a temperatures més altes durant l’onada de calor del 2015, ja que va ser la més extrema de les dues que s’han estudiat.

Per fer-ho, el primer pas és passar la temperatura de l’onada del 2015 a secció censal i diferenciar les zones en funció de les temperatures més altes i més baixes. En segon lloc, es creua aquest mapa de calor amb els factors de vulnerabilitat que s’han tingut en compte i que estan relacionats amb característiques poblacionals, urbanes, energètiques i socioeconòmiques del teixit urbà, tal com es descriu més endavant.

Això ens permetrà veure les zones on és més prioritari actuar, ja que els efectes sobre la població són majors, i quin tipus de mesures cal implementar (increment de verd, protecció de la població sensible, millora de l’eficiència energètica dels edificis o mesures socioeconòmiques).

 
 
 
A l’hora de plantejar una possible aproximació a la vulnerabilitat a les onades de calor, s’ha consultat l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) per determinar conjuntament quines variables eren les més rellevants per caracteritzar la vulnerabilitat a tota la ciutat.

Com a resultat d’aquestes consultes es va concloure que els aspectes més rellevants per determinar la vulnerabilitat davant les onades de calor estaven relacionats bàsicament amb característiques poblacionals, urbanes, energètiques i socioeconòmiques.

A continuació s’analitza territorialment aquests paràmetres, per veure quines zones de la ciutat tenen més o menys risc.

Els mapes mostren la informació a nivell de secció censal, ja que gran part de la les dades utilitzades tenen aquest nivell de detall. La seva representació es basa en la normalització del paràmetre, és a dir, en la desviació respecte de la mitjana de la ciutat. Així, s’indica en gamma de colors verds els valors que estan millor, es a dir que tenen una menor vulnerabilitat a la calor, i en gamma de colors vermells les zones que estan pitjor.

Resultats

Mapes de vulnerabilitat a la calor

A partir del fet de determinar quina és la vulnerabilitat de la ciutat, és important creuar aquesta informació amb la de les zones que van estar més exposades a altes temperatures durant les onades de calor. Això, per exemple, ens ajudarà a detectar els punts de la ciutat més vulnerables i que, a més, van enregistrar unes temperatures més altes. Aquests llocs són els principals punts on actuar.
En aquest apartat s’analitza la vulnerabilitat total de la ciutat davant l’onada de calor del 2015 —ja que va ser la més calorosa de les dues que s’han estudiat—, i la vulnerabilitat parcial respecte de cadascun dels quatre factors considerats, ja que cada paràmetre té zones diferents on els seus efectes són majors. Aquests mapes ajudaran a concretar les mesures de cada tipus —increment de verd, eficiència energètica dels edificis o mesures socioeconòmiques— als diversos barris i on és prioritari actuar.

Capacitat adaptativa

Malgrat que el canvi climàtic farà augmentar la intensitat i freqüència dels episodis de calor, no es tracta d’un risc nou per a Barcelona, i la ciutat ja aplica mesures per combatre’n els efectes sobre la salut. El conjunt d’aquestes mesures i les característiques de la ciutat que la fan més resilient davant la calor, és el que anomenem capacitat adaptativa.

Entre aquestes destaquen, per exemple, el Pla específic d’emergència municipal per onades de calor, o altres mesures estructurals que ja s’estan començant a implementar, com ara incrementar la quantitat i la qualitat del verd a la ciutat, ja que proporciona ombra i frescor —en alguns parcs la temperatura pot arribar a baixar fins a 3 ºC—, o fomentar la rehabilitació energètica per millorar el confort tèrmic i les característiques dels edificis i els equipaments públics.

El Pla Clima impulsa una nova línia d’acció anomenada “Espais de refugi climàtic” per promoure la creació o adequació d’espais on es pugui dirigir la població en cas d’episodis de calor. En l’Estudi dels impactes del canvi climàtic a Barcelona es va fer una primera anàlisi dels equipaments i espais verds de la ciutat que es va considerar que podrien oferir aquest servei, amb l’objectiu de tenir una primera aproximació del grau de cobertura territorial i amb relació a la població vulnerable de refugis potencials. Actualment s’està aprofundint en el detall d’aquest estudi.

Per a més informació sobre aquesta i altres mesures, podeu consultar el contingut del pla Clima:

Espais i equipaments refugi

És important saber a quins llocs pot anar la població més vulnerable en el moment d’una onada de calor per protegir-se dels seus efectes. Per fer un primer estudi del grau de cobertura territorial i amb relació a la població vulnerable (> 75 anys) de potencials espais de refugi existents, s’ha escollit els equipaments públics de gran capacitat i que poden tenir unes millors condicions de confort climàtic, ja sigui perquè disposen d’aire condicionat o d’altres elements per refrescar.

Els equipaments refugi que s’han considerat són els següents:

- Biblioteques públiques
- Complexos esportius*

*Val a dir que part dels complexos esportius no disposen d’aire condicionat i, per tant, no serien els llocs més adequats per acollir població en moments d’altes temperatures. Però per dur a terme aquest anàlisi no s’ha disposat d’ informació sobre la climatització d’aquests espais, així que s’han inclòs tots. En fases posteriors, caldrà afinar més aquest anàlisi per saber quins són els equipaments refugi més adequats.

Però la ciutat de Barcelona també té altres elements que poden actuar com a zona d’acollida a la població en els moments més calorosos: els parcs urbans. S’han escollit els parcs que tenen una presència de verd destacat i que tenen una superfície relativament gran (més d’1 ha).

El mapa mostra el grau de cobertura territorial de parcs i equipaments refugi potencials mesurat en temps de desplaçaments a peu de fins a 10 minuts.

Capacitat d’acollida dels espais refugi amb relació a la població vulnerable (>75 anys)

També s’ha analitzat el grau de “saturació potencial” d’aquests equipaments i parcs refugi, és a dir la capacitat d’acollir la població potencial més vulnerable (>75 anys) que tenen al voltant, tenint en compte que l’àrea establerta per a cadascun d’aquests espais és de 10 minuts de desplaçament caminant. El mapa mostra una gradació de colors on les àrees marcades en vermell i carbassa tenen una població potencial vulnerable força alta (de més de 2.000 persones majors de 75 anys).