INTRODUCCIÓ
A causa de la seva situació geogràfica, Barcelona presenta una tendència a l’acumulació de calor en superfície urbana significativament elevada. Aquesta situació és agreujada per l’augment de la temperatura: d’una banda, ho intensifica l’efecte illa de calor urbana i, de l’altra, l’increment d’episodis més prolongats d’onada de calor. D’acord amb els estudis elaborats en el marc del Pla Clima per l’Ajuntament de Barcelona, l’efecte illa de calor provoca unes diferències de temperatura entre el centre de la ciutat i els seus voltants de fins a 3 ºC i pot arribar als 7 ºC o 8 ºC en episodis de màxima intensitat
Tots dos fenòmens tenen efectes directes sobre el consum dels recursos i sobre la salut de les persones, especialment de col·lectius vulnerables (gent gran, nadons, persones amb malalties cròniques i persones més desfavorides, com els sense sostre).
Treballant sobre la base dels estudis previs elaborats en el marc del Pla Clima, aquest estudi pretén identificar les zones de la ciutat on un baix confort tèrmic pot afectar la continuïtat de la vida quotidiana de les persones que hi viuen, especialment les més vulnerables, i repercutir directament sobre la seva salut i benestar. L’exposició a la calor, a més a més, segons indiquen les projeccions de futur a Barcelona, es pot veure agreujada amb increments substancials de les temperatures a causa dels efectes del canvi climàtic.
AVIDESA TÈRMICA
El concepte d’avidesa tèrmica aplicat a la ciutat es refereix al potencial d’acumulació de calor de les superfícies urbanes exposades a la radiació solar. En el marc de l’estudi, aquest potencial s’ha calculat a través de l’agregació de tres factors:
1) El primer, i el més important, és la radiació solar incident, per a la qual es fa servir un càlcul de la radiació solar a partir d’un model tridimensional de la ciutat.
2) En segon lloc, es va estudiar l’albedo, és a dir, el comportament de les superfícies urbanes i de quina manera absorbeixen o reflecteixen aquesta radiació incident.
3) El tercer paràmetre considerat en l’anàlisi mesura la densitat de la cobertura vegetal, l’arbrat urbà i la resta de coberta verda que captura la radiació incident abans que arribi a terra i l’aprofita, entre altres processos, per evaporar l’aigua de les fulles.
A partir de l’agregació d’aquests factors, es van determinar tres graus de vulnerabilitat, expressats com a diferents nivells de confort tèrmic (mitjà-baix, baix, molt baix). En altres paraules, les porcions de teixit urbà que, segons els paràmetres il·lustrats anteriorment, retenen més calor —o avidesa tèrmica— tenen un nivell de confort tèrmic inferior i presenten condicions de més vulnerabilitat per a la població.
Finalment, cal esmentar la diferència —o correspondència— que pot existir entre un risc més alt per potenciald’acumulació de calor en superfície, degut a aspectes morfològics (albedo, vegetació i radiació solar), i un nivell socioeconòmic més baix o, fins i tot, la composició demogràfica del barri.Ès a dir, que la vulnerabilitat de la població més exposada a un baix nivell de confort tèrmic derivat de les condicions de l’entorn construït es pot veure agreujada també per condicionants de caràcter socioeconòmic (nivell de renda familiar, nivell d’estudis i perfil laboral, etcètera).
ÀREES DE RISC
Si diferenciem les àrees de la ciutat segons les seves característiques d’albedo, cobertura vegetal i radiació solar, destaquen porcions de teixit urbà amb uns valors de confort tèrmic alts —per la seva proximitat a grans parcs de la ciutat com la Ciutadella i els Tres Turons—, així com diferències entre barris residencials amb una gran proporció de vegetació, com Sant Martí de Provençals i Pedralbes, i àrees amb menys proporció de verd, com la Dreta de l’Eixample, i també districtes industrials, com és el cas del Bon Pastor. D’altra banda, amb un índex de confort tèrmic més baix, s’evidencien àrees amb cobertes menys reflectants, com la Zona Franca o el port, infraestructures calentes, com l’estació de Sants o la Fira II de Barcelona, i les grans infraestructures viàries desproveïdes de vegetació, com les rondes Litoral i de Dalt.
ON ES TROBA LA POBLACIÓ MÉS VULNERABLE?
Si bé l’exposició a la calor pot representar un risc per al conjunt de la població, cal destacar alguns perfils que, per raons d’edat o de nivell socioeconòmic, són més vulnerables que d’altres. En aquest sentit, a més dels col·lectius vulnerables esmentats a la introducció, els grups demogràfics més exposats a l’impacte de la calor, independentment de les seves condicions de salut, són els nadons i la gent gran.
Delimitació dels punts més crítics
Amb l’objectiu de delimitar les àrees amb més vulnerabilitat per exposició a la calor, el mapa següent encreua la informació territorialitzada sobre els nivells de confort tèrmic —il·lustrada en l’apartat anterior— amb dos conjunts de dades demogràfiques:
1) el padró de l’any 2018, desagregat per franges d’edat (0-4, 5-14, 15-34, 36-64, 75 i més anys) a escala d’illes residencials, per saber on hi ha més densitat de residents, i
2) els equipaments públics, classificats segons tipologia i connectats als grups d’edat, per identificar les àrees de la ciutat potencialment més utilitzades per determinats col·lectius de població.
Amb les primeres dades, s’han pogut delimitar les àrees amb més densitat de residents, desagregades per franges d’edat, mentre que les segones han servit per identificar les àrees de la ciutat potencialment més utilitzades pels diversos grups de població, partint de la hipòtesi que les àrees amb més concentració d’equipaments especialment dirigits a aquests públics també són les que rebran més afluència d’aquests col·lectius de persones.
La finalitat d’aquest exercici és la de destacar, de forma qualitativa, les àrees on es presenta una intersecció dels valors més elevats d’exposició al risc, amb les illes amb una densitat de població empadronada per sobre de la mitjana de la ciutat, i les àrees amb una alta concentració d’equipaments destinats al grup d’edat objecte d’estudi.
No obstant això, cal precisar que la pregunta “On es troba la població més vulnerable?” no pot tenir una única resposta, ja que la població es mou depenent de l’hora del dia, de la feina i de les activitats que duu a terme en el temps lliure. Per tant, cal tenir en compte que es tracta de mapes que requereixen una lectura a gran escala i que cal contextualitzar els riscos globalment.
El següent mapa compara la densitat de població en diferents grups d'edat amb les àrees més exposades a l'efecte de la calor.
Seleccionant una franja d’edat determinada al mapa, es pot observar la superposició entre la temàtica de risc analitzada i les àrees on hi ha més concentració d’aquell grup d’edat.
S’estima que prop de la meitat de les persones que resideixen a Barcelona es troben en àrees amb nivells de confort tèrmic mitjà-baix, majoritàriament, baix i molt baix. També es troben dins d’aquestes àrees prop de la meitat dels equipaments en els quals es calcula que passen una part del dia. Per exemple, parlem d’aproximadament 350 centres educatius destinats a nadons (de 0 a 4 anys), 140 àrees de joc per a infants (de 0 a 12 anys), 16 zones d’envelliment actiu i 250 centres de servei social per a gent gran (75 anys i més).
La coincidència de cadascun dels tres nivells de poc confort tèrmic definits per aquest treball, amb àrees de més densitat i concentració d’equipaments genera una gradació del nivell de vulnerabilitat que queda recollida en els sis graus següents:
| 1P. Confort tèrmic mitjà-baix coincident amb concentració de població | 1PE. Confort tèrmic mitjà-baix coincident amb concentració de població i equipaments |
| 2P. Confort tèrmic baix coincident amb concentració de població | 2PE. Confort tèrmic baix coincident amb concentració de població i equipaments |
| 3P. Confort tèrmic molt baix coincident amb concentració de població | 3PE. Confort tèrmic molt baix coincident amb concentració de població i equipaments |
El següent mapa evidència aquelles àrees de ciutat on es troba més població exposada a l'efecte de la calor per grups d'edat
Seleccionant una determinada franja d'edat al mapa es pot observar els punts més crítics, en funció de la superposició entre la temàtica de risc analitzada i aquelles àrees on hi ha una major concentració d’aquell grup d’edat.
La coincidència gradual de més gent resident (densitat de població per sobre de la mitjana de la ciutat) amb més àrees de concentració d’equipaments i àrees amb un nivell baix de confort tèrmic, revela parts de la ciutat que ens permeten identificar, de manera orientativa, punts de risc més crític per a cada grup d’edat.
Els punts crítics que podem destacar per als nadons (de 0 a 4 anys) es troben en conjunts d’illes dels barris de Ciutat Meridiana, les Roquetes i Verdum en els seus límits amb la ronda de Dalt. També en trobem al voltant de la Meridiana en els barris de la Trinitat Nova, Vilapicina i la Torre Llobeta, la Sagrera i Navas. Al voltant de la Gran Via també destaquen illes als barris de Provençals del Poblenou, Sant Martí de Provençals, i el Besòs i el Maresme. De forma més aïllada, sorgeixen illes amb menys confort tèrmic als barris de Sants, el Guinardó i la Verneda i la Pau.
La territorialització del risc per als infants (de 5 a 14 anys) és força coincident amb la dels nadons. Aquesta situació es pot explicar si tenim en compte que hi ha equipaments que ofereixen servei a tots dos grups d’edat. Una situació semblant passa amb els punts crítics per als adolescents (de 15 a 19 anys).
Una lectura una mica diferent s’observa amb les persones joves (de 20 a 34 anys) i adultes (de 35 a 74 anys), en les quals la concentració dels respectius equipaments educatius, sanitaris i de serveis socials correspon a àrees amb menys nivell de confort tèrmic. No obstant això, potser és oportú tenir en compte que el gruix de la població econòmicament activa (de 16 a 65 anys) es troba en aquests dos grups d’edat i això suggereix que moltes d’aquestes persones passen més hores del dia en els seus llocs de feina que en els equipaments, a diferència d’altres col·lectius que sí que ho fan, com ara els infants, els adolescents o la gent gran. En aquest cas, segurament, resulta més rellevant la densitat de població resident que no pas la concentració dels equipaments.
Pel que fa a la gent gran, les illes identificades amb menys confort tèrmic les trobem al barri de la Sagrera i a la ronda del Mig —al voltant de la plaça de Lesseps—, als barris de la Salut, el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, i la Vila de Gràcia. En un grau d’afectació menor, observem illes als barris de la Sagrada Família, el Congrés i els Indians, la Prosperitat, el Baix Guinardó i Navas.
Finalment, cal destacar que les altres àrees amb poc confort tèrmic de la ciutat també són les àrees en les quals els residents tenen més dificultats econòmiques. L’any 2017, els barris de Ciutat Meridiana, les Roquetes, Verdum i la Trinitat Nova van registrar una renda familiar disponible molt baixa, i baixa en el cas dels barris de la Sagrera i Vilapicina i la Torre Llobeta
ACTUACIONS RELACIONADES
Tenint en compte la importància de la infraestructura verda per mitigar l’acumulació de calor, totes les mesures que busquin incrementar el verd urbà a la ciutat seran clau per reduir el risc per l’augment de la temperatura de les superfícies. Fa anys que l’Ajuntament de Barcelona treballa en la línia d’incrementar la superfície verda de la ciutat. El Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020 impulsa tot un seguit de projectes que pretenen l’augment de la infraestructura verda, la seva millora amb la conservació de la biodiversitat urbana, i una vida ciutadana amb una natura propera i que aporti benestar i salut.
L’any 2017 es va presentar la mesura de govern “Programa d’impuls a la infraestructura verda urbana” per concretar les accions que donaran compliment a l’objectiu del Compromís de Barcelona pel clima d’incorporar 1,6 quilòmetres quadrats de verd per a l’any 2030. Aquest objectiu també va quedar recollit pel Pla Clima (2018) i més recentment a la Declaració d’emergència climàtica (2020).
En aquest sentit, entre les iniciatives principals portades a terme en els últims anys, hi destaquen, d’una banda, els grans projectes de ciutat per incrementar la infraestructura verda i, de l’altra, els petits espais d’oportunitat. Entre les actuacions de gran potencial tenim el projecte “Canòpia urbana” (plaça de les Glòries Catalanes), els jardins del Doctor Pla i Armengol (Mas Ravetllat), el nou eix verd a Cristóbal de Moura o la transformació de l’avinguda Meridiana, així com també l‘increment del verd vinculat a processos de pacificació, com la reurbanització de la superilla del barri de Sant Antoni, que potencialment es pot continuar estenent a altres punts de la ciutat. Entre les actuacions de petita escala, s’ha treballat en la promoció de terrats i cobertes verdes, la cessió d’espais en desús amb el pla “Buits” i la instal·lació de jardins verticals en mitgeres. Caldria considerar, també, el treball, tan oportú, de millora de l’espai públic dels darrers anys liderat pels plans de barri de Ciutat Meridiana, les Roquetes i la Trinitat Nova, ja que es tracta de territoris detectats com a especialment vulnerables en aquest estudi.
Més recentment, el nou planejament pel 22@ i la definició d’eixos verds a l’Eixample, suposen una gran oportunitat per una transformació estructural que integri la infraestructura verda i els serveis ambientals que aporta -entre ells, la regulació climàtica- a la trama urbana.
A més d’això, també destaca l’estratègia, ja posada en marxa a la ciutat, per generar una xarxa d’espais i d’equipaments públics de refugi climàtic, en què les persones —especialment els col·lectius més vulnerables, com la gent gran— poden gaudir de condicions de confort tèrmic durant les onades de calor i, més en general, a les hores de calor intensa.
El Programa de resiliència de Barcelona és una nova oportunitat per destacar l’esforç d’implantació de mesures de caire estructural per incrementar el verd i els serveis socioambientals que aporten a la ciutat. Així, en el Pla d’accions d’increment de la infraestructura verda es recull que s’aposti per la naturalització dels espais urbans
